Pere Meroño

Bell mig d’Europa. Província de Bukovina. Czernowitz féu part de l’imperi austrohongarès. Gràcies a aquesta ciutat i a la seva gent, he pogut descobrir la màgia d’en Volker Koepp, ciutadà fins al seu col·lapse de la República Democràtica Alemanya i treballador d’una empresa cinematogràfica d’aquell estat.

El cas és que per la vila centreuropea han passat ucraïnesos, romanesos, alemanys, polonesos, huzuls. L’arribada del nazisme en provocà la fuita de 150.000 jueus.

Doncs bé, en Koepp –al qual hem vist i escoltat en la presentació del film, aquí a Barcelona, i que és part d’un cicle de 7 pel·lícules que es fan al llarg d’aquesta setmana- s’ha dedicat a veure i reveure ciutadanes i ciutadans d’aquell municipi, escampats arreu del planeta, dels quals en recull testimonis sobre la vida i miracles.

El seu mètode? Anar; veure; i escoltar.

Prèviament no té pas una història escrita o apamada, en fa el desenvolupament sobre la marxa i a partir del material –imatges de paisatges i entrevistes- aplegat.

El resultat és d’un gran interès, tot fixant en fotogrames vides i indrets, des d’una perspectiva antropològica i d’allò més humana. A més diuen d’en Volker Koepp que té una extraordinària traça per guanyar-se la confiança de la bona gent amb la que enraona.

Per cert que en el documental fa aparició una bona estona l’actor nord-americà Harvey Keitel, originari d’aquella zona, i que casualment era allà de viatge. 

– Dieses Jahr in Czernowitz (Este año en Czernowitz). Dir. Volker Koepp. Alemanya. 2004.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!