Pere Meroño

L’altre dia, i de forma espontània, el meu acompanyant i jo mateix, vàrem acordar de fer una passejada entre el barri de la Salut, a Badalona, i els llindars del Fondo, a Santa Coloma de Gramenet.

Don Pelayo, carrer Tirso de Molina, Calderón de la Barca… foren els vials espontàniament escollits. I nosaltres dos anàvem caminant tot descrivint i cridant l’atenció de l’altre en aquesta incursió obrera i proletària eminentment multicultural.

Una conclusió final va ser aquesta: cal que els actuals governants badalonins, de gran dedicació i bona voluntat per canviar Badalona, girin visita i es xopin de la realitat urbana de la Salut (un barri –com Sant Roc, i Llefià-, on en les primeres conteses democràtiques triomfà, netament i sòlida, el Partit Socialista Unificat de Catalunya – #PSUC.

El cas és que, primer baixant i després girant cua fins el Gorg, vàrem passar revista a un territori esventrat, esqueixat, malmès…

Cases sense cases;

Edificis tapiats;

Blocs enderrocats;

Pisos sense finestres;

Finques i edificis que descansen, gairebé, sobre el buit de no-llocs, a frec de precipicis desafiadors;

Construccions fugisseres i amagades;

Amb un comerç disminuït;

una petja immigrada notable però que respira i viu, creiem, en bona convivència.

A La Salut (amb l’antiga àrea comercial matxucada per la brutal crisi econòmica, per bé que resistent…) li caldrà déu i ajut per assolir vies de millora urbana, social, educativa…

Faran falta molts diners; i plans de millora; i col·laboració veïnal; i un grandíssim esforç mancomunat, i solidari, i constructiu.

La Salut, fet i fet, bé que s’ho mereix.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!