Una ciutat, i un país (…)
, ullat i interrogat des de les seves músiques: hip hop; clàssiques arabesques; rock; folk … un veritable mosaic. Fet i fet, realitzar un film musical no és pas només gravar concerts i muntar-los (i d’això en saben prou directors com ara en Wim Wenders, en Jim Jarmusch, en Martin Scorsese, o en Clint Eastwood)
Fatih Akin (Hamburg, 1973), de mare i pare turc, en el seu sisè film –i després del celebrat “Contra la paret”, triomfador en la Berlinale de 2004- fa una passa més en la realització cinematogràfica amb una pel·lícula bella, suggestiva, ben interessant. Incloent-hi una corrua d’estils, amb músics del carrer, solistes i grups, el concurs de dos gegants de la música turca l’Orhan Gencebay i la Sezen Aksu, i fent servir el músic alemany Alexander Hacke com a cicerone i fil conductor de tot plegat.
En Fatik diu que gràcies al film ha descobert que una pregunta no té sols una resposta. També que, ara, té una nova visió d’Istanbul, la vila de la mare i d’un país que no és el seu –ell se sent hamburguès i alemany, ciutat i país on va néixer i que s’estima-.
L’Akin volia “mostrar com és Istanbul, que se sent vivint en els seus carrers, a què oloren, què s’escolta, entrar en ella i recórrer-la plegats.
Bona.
– Cruzando el puente: los sonidos de Estambul. Dir. Fatih Akin. 90 minuts. Alemanya-Turquia. 2005.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi em va encantar "Contra la paret", especialment la música, selecció d’underground, rock sinistre i música tradicional turca, una bona mostra de la veritable cultura turco-alemanya i d’Istambul. Un dels millors films que he vist en molt de temps.