Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Ningú dubtarà de la utilitat dels partits polítics en un sistema democràtic; són una eina indispensable de representació política dels interessos, les necessitats, les dèries… de la ciutadania.
El sistema de partits polítics català, n’hi té de tot: partits d’esquerra, de dreta, de centre, post comunistes, socialistes, liberals, anticapitalistes, reformistes, conservadors…
La mort de la dictadura franquista ens va portar partits singularment oligàrquics, poc transparents, piramidals, sotmesos, tot sovint, a l’hiperlideratge del líder de cada moment. Més encara, la barreja de tot plegat conduí a escenes sovintejades, o estructurals de sòlida corrupció politicoeconòmica.
Els partits més “afortunats” en administrar aquesta loteria són els majoritaris en vots i poder: CIU, PSC, UCD, PP, EAJ-PNV…
Se’n porta el palmarès, a casa nostra, Convergència Democràtica de Catalunya, el partit fundat per Jordi Pujol. No hi ha dubte que a l’entorn d’aquesta organització dilatadament hegemònica han brollat bon nombre de casos de corrupció de tota mena i condició, els quals s’afegeixen als que ha protagonitzat la família Pujol – Ferrusola.
Aquesta acumulació d’escàndols ben acreditats per actuacions judicials condemnatòries, afegit a la llarga permanència en el poder, han posat l’antic partit pujolista contra les cordes, en una situació vertiginosament propera a l’agonia i la mort política.
El cas és que, atès que no es pot fer política sense partits, el president de la Generalitat sortint, Artur Mas lidera el procés d’enderrocament de l’anterior formació ara postpujolista per tal que esdevingui una organització política de centre nacionalista.
Convindran amb mi que Convergència també té el mateix dret que altres partits democràtics a desaparèixer i constituir-se en nova formació política. Més encara si tenim en compte la contribució, que ningú pot negar, de CDC, a la construcció nacional de Catalunya i de les seves institucions.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord i enhorabona pel to constructiu, Meroño. Els pànics morals i les santes croades a la contra de qui sigui em fan feredat. Jo no vull que cap membre de la família Pujol passi ni un minut a la presó, jo estaria més a favor de la confiscació de béns, és a dir que tornin els diners, tot i que no em faig il·lusions al respecte.
Ara bé, liquidar Convergència pel pujolisme és una aberració, només es pot entendre des de la desmesura sectària i l’odi, i això sí que no. De tota manera, com un simple observadors, sembla que la nova generació tenen més que clara la necessitar de refundar-se, reinventar-se, etc., el centredreta català sempre tindrà alguna articulació política.
No els he votat mai, però he de reconèixer una cosa que desconcerta i irrita molts idiotes, sobretot a la resta d’Espanya, quan els dius que dreta per dreta “la nostra” és millor, n’hi ha prou en comparar Mas i Rajoy. Si ho té clar fins i tot el gran Ramon Cotarelo, poc sospitós de simpaties dretanes o neoliberals…