Pere Meroño

Besòs.-

Tren vellard. Superlent. Atrotinat. Que llepa les proximitats de la llera del Besòs. Abundància hortícola. D’un verd inusitat amb punts i taques luxurioses. Bona part del passatge hi roman… dret -almenys fins a Granollers.

Polígons.-

Industrials. Maquinals. Entre viles i vials ben cenyides i ajustades. 25 graus de temperatura. Calor.

30 de setembre.

Mollet del Vallés.-

El poble del gran Jordi Solé Tura. Un forner jovencell i autodidacta que, tardanament, cursà estudis superiors i per lliure bo i esdevenint catedràtic de Dret (i ex militant de Bandera Roja, el PSUC, i el PSC.

Adults que tornen de la feina, o dels estudis; senyores i senyors que han enllestit les compres.

Pisos.-

Blocs, cases, multituds grosses però encara, però, subalternes i subordinades al Capital sense pietat i poblat de miserables.

Granollers.-

Vila eternament lligada al PSC. I un batlle que gosa demanar un referèndum per la independència de Catalunya.

Boscos.-

Planes, agricultura ben clenxinada i sàvia. Mitja muntanya poc indolent i de profit.

Cases i mitja indústria; bon maridatge… El Montseny se’ns apareix, a l’esquena, embolcallat per núvols…

I també masos… i la indústria que fuig i planta comiat, ara que el verd tot ho senyoreja.

… Sant Celoni.-

Cases i casetes, moltes, sota l’esguard pròxim del Montsatí.

En el centre, una mare jove acotxa un fill amb 7 anys, plàcidament adormit.

A prop gaudim d’un polígon primerenc, ben arreglat, breu, a Gualba.

El Montseny, sant torne-mi ja és plor d’estiu, efímer i poc recordable. Ni hi és ni se l’espera.

Riells… Breda, i Hostalric, i, ara, Maçanet de la Selva ens marquen el final del camí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!