Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Una fàbrica tèxtil (de pantalons vaquers). Dimensió mitjana. Abocada a l’exportació (Europa, USA, Polònia…). Que manufactura 300.000 robes al mes. Treballant, en un sol torn, les 24 hores, quan cal i molt convé. El seu propietari és l’excap de policia del municipi i, suposem, membre del Partit Comunista Xinès.
La història de tres obreres. El seu punt de vista. La història i el punt de vista del propietari.
Documental clarificador sobre la nova fàbrica del món: la Xina. I les velles/noves condicions que dicta el capital i els seus lacais –en aquest cas la dictadura xinesa-.
Salari mensual d’una de les obreres: 50€. Tants com les robes perpetrades. Sense vacances. Sense drets sindicals. Cobrant quan li ve de gust a l’amo. Sense pauses ni descansos. Vivint en un rusc propietat de l’amo, amb els serveis, l’aigua i el menjar descomptats del sou.
Conclusió: pur i nou esclavisme en el mil·lenni que es posa a caminar. Sota un règim dictatorial –des del 1949-. Si les empreses abonessin el salari mínim i els drets laborals habituals, no serien competitives. La sobreexplotació és deguda al delit de guanys, a la perspectiva rapinyaire dels intermediaris no xinesos, els quals dicten condiciones infrahumanes. Vet aquí la veritable moral i el paradigma del capitalisme: quan pot: fora drets i llibertats, tret del d’omplir-se la butxaca i el respecte a la gran i intocable llibertat: la sacrosanta propietat privada.
Avís per a navegants i veritable prova del cotó: a la Xina, els sindicats estan prohibits; les vagues són il·legals.
Magnífic documental, en la sèrie del “Documental del mes” programat per la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.
– China Blue (amb subtítols en català). Dir. Micha X. Peled. 2005. 87 minuts. EUA. Projecció en Hard Disk.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola. Crec que el que està passan a Xina, es intolerable, es l’esclavatge del segle XXI. Crec que una possible solució, seria, aplicar aranzels, segons la falta de llibertat del pais d’on prové un producte. S’aplicarian a on no es respectin, els drets humans, drets sindicals, i també la protecció al medi ambient, aplicar una escla per exemple de l’u al deu, segons el grau d’incompliment. LLavors, els empresaris, presionarian a l’estat perque es complissin, i poder vendre mes barat