Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

10 d'octubre de 2009
0 comentaris

Catoia l’enfarinat (Joan Bodon)

Si sóc Catoia. Catoia l’Enfarinat. No he estat mai com els altres. Mai. Perquè sóc Catoia. I també perquè sóc enfarinat. a Sant Genièis no ho sap ningú, que sóc Catoia. No ho sap ningú, que sóc enfarinat. Però ho sé jo. Jo, Amans Baptista Codormièr. Codormìer sóc a Sant Genièis. I encara més Amans. I m’agrada ser Amans. Sant amans, primer bisbe de Rodès (…)

Aquest meravellós llibre d’en Bodon -d’escriptura rica, elegant, omnicomprensiva, i magnifica factura- n’explica una sobre personatges, contrades, religions minoritzades, llengües i països minoritzats. Una bella novel·la sobre un menut fill d’una secta catòlica, molt arrelada a Occitània, i a la resta de França: la d’aquells que no reconeixen l’Església d’ençà que el Papa va pactar amb Napoleó el segle XIX.

 

Més que això: és, poca broma, la novel·la major de la literatura occitana moderna. La vida d’en Catoia, des de menut fins que fa el servei d’armes (la mare, el pare, el veïnat, la gent de la veritable religió, els cismàtics, la ruralia, les tasques agrícoles, el comerç, la pràctica clandestina de la religió, la marginació i vigilància i repressió a què són sotmesos per la resta de la societat, l’estat…

 

En Joan Bodon, seguint la senda que en Robèrt Lafont va emprendre amb l’escriptura el 1945, i la seva publicació el 1951,  de “La vida de Joan Larsinhac“, contribueix, decisivament, tant amb aquesta com a d’altres obres, a la modernització de la literatura del seu país, ell que, mestre de professió, sempre en fou fidel a totes dues.

 

Val a dir, com no podia ser d’altra manera, que la vida i l’entorn d’en Catoia, tenen molt a veure amb la infantesa, joventut, família, i país d’en Joan Bodon.

 

I a l’ensems que parlem d’en Bodon i Lafont, cal esmentar, també a: Pèire Pessamessa amb “Nhòcas e Bachòcas”; Loïs Delluc i “Tibac lo garrel” i altres propostes literàries de Bernat Manciet, Ives Roqueta, Max Roqueta…

 

Voldria destacar, en darrer terme, l’encert, un altre més i en van…, d’Edicions 1984, ara en associació amb l’editorial fundada per en Joan Sales, Club Editor, de rescatar autors i obres d’una extraordinària qualitat i modernitat. Per cert que aquesta mancomunitat editora posarà a l’abast del públic, aviat, i també d’en Rodon, els “Contes de Balsà”.

 

Val a dir que “Catoia l’enfarinat” és dedicat, per Joan Rodon, en francès traduït com Jean Boudou, al seu mestre Enric Mouly.

 

Us en recomano la lectura: un gran, gran llibre.

 

. Catoia l’enfarinat (Lo libre de Catoia, 1966). Joan Bodon. Versió catalana d’Artur Quintana. 174 planes. Club Editor. 2009. Barcelona.

 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

El vídeo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!