Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

12 de febrer de 2010
33 comentaris

Catalunya no està pas complint amb Aran!

És així. És cert. És irrefutable. En la proposta de la nova divisió territorial en vegueries, i de l’àrea metropolitana de Barcelona –amb la que hi estic totalment d’acord, en aquest segon cas!-, no s’accepta que la Vall d’Aran sigui, per ella mateixa, una vegueria; se la vol, curt, annexionada per altres (…)

És cansat però hi hem de tornar a insistir: Aran no és Catalunya; Aran és part de la nació occitana; és doncs, una nació, una altra nació –com ho és Andorra-, amb llengua, cultura, tradicions, història, lleis… pròpies, complint amb la definició canònica establerta –permeteu-me la cita d’un senyor tan impresentable fora del seu treball teòric sobre el fet nacional- pel senyor Iòsif Stalin –en georgià, la seva nació, ????? ?????????? ?? ?????????.

 

Respectem, doncs, Aran, tractem-lo com volem que els altres ens tractin a nosaltres. Passem si és un país petit, si les economies d’escala, de si són cols o són naps.

 

Aran és una nació i necessita una aplicació de la legislació que li permeti encabir-se en una vegueria només per ella.

 

I això, poca broma, no és pas un caprici. Ni una carallada. És una actuació lògica i conseqüent, demanada, a més, pel govern legítim d’Aran, per la totalitat de les seves forces polítiques, i coherent, i en línia, amb el restabliment per part de la Generalitat de Catalunya dels seus òrgans històrics d’autogovern, de la cooficialitat de la seva llengua nacional, i d’altres aspectes que protegeixen i potencien la seva capacitat de governar-se conforme a la seva pròpia voluntat.

 

Una anotació final. El Síndic d’Aran, el nacionalista Francés X. Boya Alós, va realitzar l’altra, dia, una desafortunada manifestació sobre les províncies espanyoles i les vegueries catalanes, manifestacions que penso que només volien expressar la fermesa, la radicalitat amb que volien ser una vegueria per Aran.

 

Hi juguen tan i tan fort, que han suspès l’acord polític que mantenia el seu partit, Unitat d’Aran-Partit Nacionalista Aranés –primer partit nacionalista aranès modern, creat en 1979 (vegeu-ne història), amb el PSC. Suspensió que culminarà en trencament si el seu soci no s’hi avé pas al canvi.

 

Pregunta: Algú ha vist res de semblant, en referència a l’autogovern de Catalunya, entre el PSC i el PSOE? Doncs, prenguem-ne nota i reconeixem, a més, que Unitat d’Aran ha posat el llistó ben alt en matèria de defensa dels interessos del seu país.

 

I, sobretot sobretot, donem a Aran el que és d’Aran!

 

Josep Pallach 1920/1977
 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

 
PD. Aprofito, així mateix, l’avinentesa, per adherir-me amb l‘editorial de l’altre dia de Vicent Partal, sobre el particular.

  1. No tinc clar si demanen una vegueria propia, com dius tu, o si demanen no formar part de cap vegueria… algú ens ho pot aclarir? (o es poden aclarir ells?)
    Gràcies
    Sebas

  2. Com a Català trobo una vergonya el que ha passat al vostre país. I puc ven assegurar que la majoria de catalans veu amb mals ulls el que el parlament ha fet. No només han negat la vostre vegueria (que teniu tot e dret a ternir-la, enetenent la vostra realitat nacional occitana) sino a d’altres territoris de a Catalunya (la vegueria del penedès). Aquests sociates simplement no respecten res i tiren pel dret sense escoltar. Fan el que els i rota. Només demanar de mirar més enllà i no associar l’actuació dels socialistes amb la visió de tot el poble català. Tandebó sigui la vostra la primera nació occitana en poder establir la seva llibertat.

    Salut.

  3. Em sembla que amb això de l’ Arán n’ esteu fent un grà massa.
    LLegiu’s-e  bé el projecte de llei i veureu que primer ens hem de treure de sobre la “provincia” borbònica i després ve la creació de noves vegueries i que la llei ho deixa obert, i això depén en part de que Madrit modifiqui alguna llei.
    Catalunya ha fer per l’ Aran infinitament molt més que no pas la Republica francesa  i l’ Italiana juntes, el Consell d’ Aran, la llei de la llengua aranesa,oficial a TOT catalunya,o sia que això d’ en Boya a mí em sebla desaforat.  

  4. Dius textualment

    “Aran és part de la nació occitana; és doncs, una nació, una altra nació –com ho és Andorra-“

    El teu argument no és gens clar: si Aran és part d´una nació, no és una nació, sinó una part de la mateixa. Ho diré d´una altra manera: si el Berguedà, posem per cas, és part de la nació catalana, això no vol dir que el Berguedà sigui una nació. M´explico ara?

    En el mateix sentit, Andorra no és una nació; seria un país, és un estat, però no nació; part de la nació catalala sí, pero no nació ella a soles.

    I em sap greu de dir-ho, però trobo que la cita d´Stalin és una pedanteria, a banda que ja costa de comprendre això de citar un grandíssim assassí per sostenir tal o qual opinió.

     

  5. Home, jo no hi estic d’acord del tot.
    A veure: partim del principi: Aran és part de la nació occitana, per tant els aranesos no són catalans sinó occitans, però es troba sota administració de la Generalitat de Catalunya.
    La Generalitat vol treure’s de sobre l’administració provincial imposada per Javier de Burgos el 1844 (la data la dic de memòria) i organitzar-se en vegueries (recuperant el nom de la divisió administrativa anterior a 1714, que durant la República se’n van dir regions). Es tracta d’una divisió ADMINISTRATIVA, res més, de la simple descentralització de la Generalitat, per tal que els serveis adminisatratius prestats funcionin més bé. No hi ha cap inclusió de l’Aran en cap divisió política (si fos aixì jo també entendria que no hi volguessin entrar).
    Per mi el síndic no ha estat gens correcte i ha fet el joc a l’espanyolisme o blaverisme o diguem-li com vulguem (la prova: l’ús que n’han fet els diaris integristes espanyols). Encara més la setmana que el Parlament ha debatut l’oficialitat de la llengua occitana a tot Catalunya. Jo em pregunto: ¿si l’Aran pertangués a l’Aragó, l’aranès seria llengua oficial (la resposta: la llei de llengües de l’Aragó). I si pertangués a França? (la resposta és òbvia).

    Ara bé, dit això, si els aranesos volen revocar la seva pertinència a Catalunya i independitzar-se, és el seu dret i per tant seria el primer a donar-los suport.   

  6. També s’hauria de canviar el nom de la comunitat autonoma i s’hauria de
    dir Catalunya i Aran.
    A veure, no em malinterpreteu, Catalunya com a
    nació s’hauria de seguir dient Catalunya, el que hauria de canviar el
    nom és la comunitat autonoma com a entitat politicoadministrativa
    plurinacional.

  7. Enmig de tantes bones intencions observo molta demagògia, per això vull fer les següents puntualitzacions:

    Era Val d’Aran el segle XV s’oferí, per mitjà del mateix Síndic (president aranès) al Parlament català per pactar la unió d’Aran al Principat. Per tant, estem davant d’una unió política voluntària, no d’una colonització.

    – Tot i tractar-se d’una unió política voluntària, evidentment, això no treu que no s’hagi de tenir en compte la particularitat d’aquest territori.

    – Si tanta independència vol el Paco Boya, que comenci pel seu mateix partit, que fins ara està federat amb un altre partit d’àmbit estatal. Que s’ocupi de fer un partit nacional aranès i després que parli.

    – Si en Paco Boya prefereix que l’Aran sigui una província espanyola, si té el suport de la resta d’aranesos, des de Catalunya l’haurem de reptar a que provi aquesta aventura. Mentre que Catalunya ha declarat l’aranès oficial a tot Catalunya, quan l’Aran [si es dóna el cas] sigui una província espanyola, que se’n recordi com els espanyols tracten l’euskera a Navarra, a no ser que vulgui integrar-se a l’Aragó… si prefereix la llei de llengües aragonesa, doncs ell mateix…

    – No sé perquè que sospito que Paco Boya és un Lizondo a la aranesa, un espanyolista disfressat d’occitanista. És tan occitanista com el que Coalición Valenciana té de valencianista.

    Conclusió: que decideixin els aranesos… els aranesos, no els espanyols de la Vall d’Aran, perquè si els espanyols de l’Aran han de decidir pels aranesos… al final li diran el Pirineo Madrileño.

Respon a Joan Cap Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!