Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

4 de febrer de 2010
0 comentaris

Català, i del PSOE, no pot ser, diu ?Josep Pallach (1920-1977)?

“Els catalans, sense Generalitat, no tenim democràcia” (…)

“El que passa és que socialista del PSOE és molt difícil de ser-ho quan s’és català”.

Com és tradicional en mi, sempre obro un llibre amb alguna o algunes frases prou suggerents. També, i en ocasions, me’n serveixo per acompanyar el títol dels diferents capítols (són frases d’escriptors, sobretot, però també de polítics, historiadors, realitzadors de cinema…)

Són frases no pas cercades de forma expressa, sinó que les trobo de manera accidental, bé manllevant-les d’alguna altra cita o bé de textos isolats al llarg d’un llibre, revista, o de papers diversos. Val a dir que durant l’escriptura d’un llibre, n’intensifico, encara més, el ritme de lectura permanent, sense descans (cap dia sense lectura) que vaig iniciar en 1977 i que m’ha acompanyat: després d’un llibre, sense pausa, de vegades el mateix dia, un altre, o bé una revista, uns papers polítics, sociològics, econòmics, històrics, sindicals, periodístics…

I dic que n’intensifico la lectura perquè em cal donar-li més força, diversitat i plasticitat a la llengua que empro en escriure; és, fet i fet, una gimnàstica lingüística que em fa cercar autores i autors on, tema a banda, hi trobo, un domini ple de la llengua literària.

Tornant a les frases per a la cita, m’agrada, especialment, posar-ne alguna que contradigui, desafïi, o n’introdueixi una falca o fisura dins del meu propi text de manera que la lectora o lector tingui consciència dels artilugis que guien l’escriptura, i la fragilitat o feblesa dels texts perpetrats (aquesta mena de troballes tenen, per a mi, un tret il.luminador que celebro amb entusiasme i veritable engrescament).

Pel que fa a les dues frases d’en Pallach, les trobo -em penso que hi coincidereu amb mi-, prou interessants.

N’hi ha una tercera, però, sotasignada per Pierre Bergounioux a “La mort de Brune”:

 

“Le temps ne passe pas. C’est nous qui l’inventons, nos efforts, nos peines qui font bouger, coulisser les grands pans dont nous trouvons, en arrivant, le monde escombré”.

 

Josep Pallach 1920/1977
 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!