Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

31 d'octubre de 2013
Llengua Catalana
6 comentaris

Carles Salvador: L?home que va salvar els mots a Benassal

El1913 un jove valencià de 20 anys anomenat Carles Salvador va convèncer un amic seu poeta que editava una revista fallera, Foc y Flama , perquè li deixara escriure una rondalla en la seua llengua materna. Enguany se celebra el centenari d’aquell fet, que va ser l’inici d’una biografia incansable a favor de la llengua del principal fabrista valencià d’abans de la guerra (…)

Carles Salvador va conèixer Pompeu Fabra en persona durant un viatge l’agost del 1932 a Barcelona. Quan va tornar a la població de Benassal (on ara hi ha la seu de la fundació que porta el seu nom), a l’Alt Maestrat, va començar una cursa frenètica per adaptar les tesis fabrianes a la realitat lingüística valenciana.
A mitjan octubre ja tenia a punt un Vocabulari ortogràfic valencià i una mica més tard va enllestir la Gramàtica valenciana . Al desembre els principals escriptors i intel·lectuals valencianistes firmaven les anomenades Normes de Castelló i adoptaven la normativa fabriana, de la qual Salvador en seria el principal difusor a través de les lliçons publicades al setmanari El Camí .

 

Després de la Guerra Civil, a partir dels anys 50, Carles Salvador va reprendre els cursos de valencià des de l’entitat Lo Rat Penat (abans que fos parasitada pels blaveros) i va posar les bases perquè després aparegueren personatges com Joan Fuster. Però tornem enrere.

 

¿Algú s’imagina com estaria avui el País Valencià sense la seua feina de formigueta aquell hivern de l’any 1932 en un racó del Maestrat? Carles Salvador va ser, ell sí, l’home que va salvar els mots a Benassal.

 

DAVID MIRÓ

| Actualitzada el 30/10/2013 00:00. Diari ARAI


http://twitter.com/perermerono


CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

  1. Durant la dècada pasada hem anat a estiujar a La Font d’en Segures, que és la part alta de Benassal. Allà hi ha un lloc balneari. on s’apleguen gents des de La Safor fins a el Tarargonés. Tots conviuen plàcidament i enraonen sense posar-se cap impediment tot i que allà estiuja una bona cosa del “blaverio” i em pensava que allò ha quedat com un lloc de trobada on molt rarament apareix cap espurna entre els que vénen dellà o ençà del Sénia. Resulta realment curiós. El doctor Puigvert va anar sovint i hi ha plaça que recorda el seu pas per allà, de l’analista de totes les aigües hagudes i per hi haure de l’estat español. Allà em sorprenia que quasi el 95 % de la gent s’expressara en el seu català ja fóra l’occidental majoritàriament i uns pocs en l’oriental. I mai vaig veure l’agressivitat que demostraria gent que era del cor del “blaveriu” com Albal, Catarroja, Picassent, etc. en retornar  a llurs llocs de residència habitual.
    És com si haguera germinat una mena de Pax Benassalenca.
    Respon
  2. M’ha sorprès que ningú no hagi fet referència a les posicions de Salvador sobre el catalanisme, amb posicions netament fusterianes, i considerant la ciutat de València, catalana.

    Salutacions,

    Pere Meroño 

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!