Pere Meroño

Que hi resta d’un país, després d’un fondo període d’experimentació sociopolítica? Quatre il·luminats, un grapat de messies, volen implantar una mena d’utopia caduca i ignominiosa. Anant a petar a aquesta mostra, en tindrem notícia del resultat de l’exercici del poder dels temibles i temuts Khmers Rojos dirigits pel senyor Pol Pot, un inenarrable assassí de masses, al front d’un moviment guerriller d’orientació comunista i nacionalista que devastà, goludament i ferma, una nació. Això, però, és el passat, l’exposició, passsant-hi pàgina, parla del present i del demà (…)

Gervasio Sánchez, conegudíssim fotoperiodista, en fa la feina d’il·lustrar mitjançant imatges on es troba, ara i aquí, aquest país asiàtic. Oriol Gispert, n’ha elaborat els documentals. Una colla de textos ens fan cinc cèntims de la situació i les esperançadores perspectives futures.

Cambodja. Mines. Arròs. Bastint camins.

Mines

Una població com la que té Catalunya –des Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Un 40% del territori sembrat de mines, entre 4 i 6 milions sense esclatar. Fet que ocasiona brutals ferides i amputació de membres a la ciutadania i en paralitza el desenvolupament social i econòmic de la nació.

Arròs

El 80% de la gent viu a les zones rurals. L’arròs n’és el principal forment.

Camins

Objectiu. Créixer i desenvolupar-se per poder donar de menjar a la seva gent, per prosperar i assegurar benestar, justícia, serveis, per a tothom. el 38% de la població té menys de 15 anys. És un país, doncs, eminentment jove.

. Cambodja. Terra d’esperança. Fins el 28 de febrer de 2010. CaixaFòrum Barcelona.

Josep Pallach 1920/1977
 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!