Pere Meroño

6h del matí. Lluna plena i minvant, mentre la ciutat dorm. Ni déu pels carrers vacants i somnolents (…)

Al sarró  -la meva sempiterna cartera- tot de lectures per un viatge en tren amb arribada a Figueres (Alt Empordà) de dues hores: Landeia –revista sindical d’ELA; Quadern –suplement cultural d’EL PAIS; cultura/s –suplement cultural de LA VANGUARDIA.

El tren, variat univers: vells ciclistes convenientment abillats que fan cap a Girona; solitaris treballadors matiners; gent que torna de  farra

8h. Ja és de dia. A Massanet, el cel és clar, per bé que tènues plasmacions de núvols grisos, ataronjats, salpebren l’horitzó. L’esfera celest desprèn, intensa i febril, gran lluminositat.

8.20h. Girona. La capital de l’Onyar, joia medieval amb preuat call hebreu. De Girona cap a amunt. Espais agrícoles dominants, ben clenxinats i endreçats. Nombrosos esquitxos de verd integrats per arbrat ganàpia i jove, i adult també, tot configurant espais boscans explotats, o no, des del punt de vista econòmic –com a França, sembla que res no es faci de franc.

Flaçà. De tant en tant, un poblet amb campanar vistent, i guaitador, treu el cap entre tímid i tafaner.

9h del matí. Figueres. M’espera la Roser –feia un any que no la veia, i abans d’això, en feia 28. Estampà rotunda, la seva, el cabell clarament emblanquinat, ara.

Amb cotxe, em du a Cabanes -el país dels potamolls o la Mesopotàmia de l’Empordà. El poble és troba palplantat en una extensa plana. Ben bé al bell mig de l’Alt Empordà. Cases baixes, discretes, silencioses. La casa d’elles és a tocar de la Casa de la Vila. 

http://twitter.com/perermerono  

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

(Relat d’un viatge mitjançant lliuraments successius; cada dia, menys de 140 càracters -el pots seguir, també, a can Twitter)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!