Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

10 de juny de 2010
0 comentaris

Bucarest, la memòria perduda (Albert Solé)

Instants emocionants, un altre cop, i bastants mesos després de l’assistència a l’estrena del film dedicat a Jordi Solé Tura. Ara en llibre manufacturat per Ara Llibres. Amb lectura reposada. Atenta al detall. Interrogadora. Inquisitiva. Inevitablement admirativa per bé que crítica. Què dir-ne, de nou, del meu admirat Jordi Solé?  Estudiant tocatardà nascut a Mollet del Vallès, que ajudava a la fleca familiar. Que fa el batxillerat, per lliure, i examinant-se, en un dia, de 36 assignatures. Enorme autodidacta. De lectures múltiples i compulsives, també fondos. Que aprèn sis idiomes tot escoltant la ràdio (…)

Que fa Dret i ingressa a la primera cèl·lula universitària del PSUC, durant els anys 50. incorporat al comitè central del partit dels comunistes catalans.


Que durant el debat, cupular, però estratègicament cabdal, entre
Fernando Claudin i Jorge Semprún (“Federico Sánchez”), venen a dir que les posicions del PCE són ben lluny de la realitat espanyola del moment –políticament, culturalment, socialment. Solé Tura hi compartirà parts substancials de l’anàlisi dels dos alts dirigents comunistes enfrontats a Santiago Carrillo, a Gregori López Raimundo, i a la majoria de les executives dels dos partits.


És per això que, segons sembla, és convidat a reforçar i rejovenir l’emissora
Radio España Independiente – Estación Pirenaica, com a locutor en llengua catalana. L’emissora del PCE emet des de Bucarest, Romania, des dels anys 50 fins el 1977. allà, doncs, se n’hi van Jordi, la seva dona, Anny Bruset –francesa de pares catalans, també comunista, i el fill que acaba de néixer, justament, a Bucarest i autor del llibre.


Com per anar-hi darrera del teló d’acer, i per travessar la frontera entre les dues Alemanyes, es disfressa d’oficial de la RDA, l’Alemanya comunista.


Cansada de l’estada a Bucarest, la dona pressiona Solé per tornar-hi. Solé parla amb López Raimundo i anuncia el seu retorn a l’interior. “Si ho fas, t’expulsarem”, li diu el cap del PSUC.


Torna, sense ingressos de cap mena, atès que deixa de ser funcionari del partit. Els primers mesos viu en un pis cedit pel filòsof comunista Manuel Sacristàn, a la ronda del General Mitre. Sobreviu amb traduccions. Jiménez de Parga, catedràtic de Dret, l’admet, de nou, com a professor ajudant, per bé que, tot i ser el millor, se li nega la titularitat i la plaça de catedràtic –el seu nom és vedat- la qual obtindrà un cop restablerta la democràcia.


Sota l’impacte del maig del 68, ell i Jordi Borja, també exclòs del PSUC, funden “Bandera Roja”, jove organització comunista, marxista-leninista, pròxima al maoisme. I que esdevé, en aquells anys, el principal partit, a l’esquerra de PSUC, de Catalunya. La meitat de la qual ingressarà al seu el 1974 sota el liderat dels dos Jordis i que subsistirà com a partit fins el 1989.


Al PSUC s’incorpora als seus comitès central i executiu, i al del PCE. És ponent constitucional, i portaveu del Grup Parlamentari Comunista a les Corts espanyoles. A les eleccions municipals de 1983, esdevé candidat a l’Alcaldia de Barcelona pel PSUC.


El 1988 ingressarà al Partit dels Socialistes de Catalunya, esdevindrà ministre espanyol de Cultura. Senador. Parlamentari europeu. Fins a l’alzhèimer, la qual cosa l’obliga a deixar la política.


Com dic, llibre, i film, interessants, suggeridors, intel·lectualment i històricament estimulants.


Jordi Solé Tura
, per a mi, un dels grans renovadors de l’esquerra marxista catalana, i del PSUC.


. Bucarest, la memòria perduda. Albert Solé. 158 planes. Ara Llibres
. Badalona. 2008.


CAT ’06  La nit dels somriures glaçats


Josep Pallach 1920/1977

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!