Pere Meroño

Desembre de 1904. Quatre obrers són acomiadats de les fàbriques Putilov -de la defensa nacional i el complex industrial més important de Sant Petesburg-. Davant la negativa patronal a readmetre’ls, les treballadores i treballadors inicien un vaga. Són 13.000. Dies després 100.000 persones aturen la regió, i la capital –llavors Sant Petesburg- resta sense transport, electricitat, ni diaris.

Una petició de Gapon –popa de l’església ortodoxa- acompanyada per una manifestació convergeix cap al Palau d’hivern –residència dels tsars-. 40.000 membres de l’exèrcit esclafen la multitud causant 1.000 morts i 2.000 ferits en una manifestació religiosa i d’un eclesiàstic proper al tsar!. És el “diumenge sagnant”, que en diuen.

Arreu de Rússia, ja el 1905, s’escampa la mobilització popular i brollen els soviets obrers: una nova organització de masses integrada per delegats escollits a les empreses i que esdevenen, de fet, governs revolucionaris en el seu àmbit d’influència.

La combinació i suma d’opositors fa trontollar la columna vertebral del règim: l’exèrcit. Això és prou evident en la revolta, a partir del 26 de juny de 1905, del cuirassat Potemkin i del suport obtingut per la població d’Odessa i un sector de l’esquadra de l’armada.

No cal dir que la revolució serà esclafada. I que els bolxevics i en Lenin, minoria absolutíssima llavors, en prendran bona nota, bo i analitzant punts febles i lliçons. La segona, l’octubre de 1917, la primera revolució proletària de la història, esdevindrà tot un èxit.

De tot plegat, centrat en el Potemkin, l’enorme Sergei M. Eisenstein en fa un film immens. Revolucionari. Trencador. A la millor glòria de la naixent i esperançadora revolució russa. I que n’he tingut el gran plaer de reveure fa pocs dies a la Filmoteca de Catalunya.

– Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potemkin. Dir. Sergei M. Eisenstein. 77 minuts. URSS. 1925.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!