Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Hipnòtic. Té molt d’hipnòtic aquest film. La música, les imatges, allò que diu i sembla voler dir. No ho sé. Dijous la vaig revisitar altre cop. Enorme Rutger Hauer, líder dels replicants, actor que només trobem, darrerament, en pel·lícules que en diuen de sèrie B. Molt consistent el carismàtic Harrison Ford –de qui, per cert, sento per primer cop la seva veu anglesa, ben timbrada, amb tons metàl·lics-.
Enamora, i de quina manera, l’atmosfera de dies grisencs i foscos, de nit perpètua a la ciutat de Los Angeles, el 2019. Xemeneies fumejant, escopint foc, trànsit abundós de vehicles espacials, població multiforme/multiètnica, babel lingüística… La música de Vangelis (trista, plorosa). La sala d’allò més pendent, electritzada per la visió i les sensacions. Un film encara ben fresc, un clàssic de fa poc, actual. Màgia, encanteri, fantasmagoria… No ho sé. Una joia. La veuria una i mil vegades.
– Blade Runner. Dir. Ridley Scott. Actors: Harrison Ford, Rutger Hauer. Música: Vangelis. USA. 1982.
Respon a romanidemata Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
si i només desitjaven viure…
l’humanitat del ser viu, que mor i en els darrers instants quan ja se li escapa la vida, un colom s’envola d’entre les seves mans, moment poètic, després d’haver salvat la vida del seu perseguidor…