Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

23 d'octubre de 2012
0 comentaris

Beiras i UPG (duel a OK Corral)

Em sap greu, ho dic tot sovint, que la “basquitis” fa que sempre es menystinguin els resultats electorals o la política gallega; una de les més fèrtils, sens dubte, i de les que més se’n pot aprendre. Ara, la cosa bull pel fenomen ‘Beiras’ i algú, precipitadament, li canta les absoltes al BNG. En parlo, tot seguit (…)

Què ha passat?

 

Ben senzill, el BNG porta un any amb picabaralles constants i una notable crisi interna, la més gran, indiscutiblement, des de la dècada dels 80. Com a producte dels debats, un sector qualitativament important –l’encapçalat per l’antic líder electoral, que no pas orgànic ni polític (Xosé Manuel Beiras)- toca el dos amb cop de porta i precipita la sortida de grups i de persones prou representatives. Des de fora, el fotogènic Beiras aprofita el creixement d’Izquierda Unida per tancar un acord de coalició. Davant de la possibilitat que “Compromiso por Galicia” s’hi sumi, Beiras fa mans i mànigues per impedir-ho; el pacte, doncs, serà a dos, amb la inclusió d’Equo, el petit grup ecologista patrocinat per ICV.

 

La llarga i semi-mortal crisi del BNG –amb acusacions, blasmes, amenaces, mostra a l’opinió pública el lamentable estat del nacionalisme gallec; deixant la seva imatge i credibilitat sota mínims.

 

La coalició EU-ANOVA (el minúscul partit de Beiras), finalment, capta el vot que fuig massivament del BNG i que se’n va, també, del PSOE. El BNG pateix, i això no ho podia evitar res ni ningú –ni tan sols una intervenció divina, un càstig severíssim, perdent la meitat del seu electoral d’una sola tirada.

 

AGE –la coalició de Beiras i Esquerra Unida-, una coalició, no precisament nacionalista (el PCG, EU, mai no han destacat per un gran fervor galeguista, ben al contrari) obté resultats espectaculars a les grans ciutats gallegues –Compostel·la, A Coruña, Vigo, i en algunes de mitjanes-. Beiras, com a diputat, humilia a Jorquera per A Coruña, pel nombre de vots assolits –gairebé el doble. El BNG, recula pertot –només salva una mica Pontevedra capital, i resisteix prou bé a les viles mitjanes, bo i ensorrant-se a les grans ciutats.

 

De tota manera, i si restem els diputats d’EU, d’AGE, el BNG n’ha assolit més diputats nacionalistes que el grup de Beiras.

 

Altra cosa és que la situació del BNG és molt i molt complicada –no la més complicada, n’ha tingut altres, per bé que compta amb 150.000 vots, 7 diputats, contra 200.000 i 9 per part d’AGE. Una bona base per fer feina –una base més sòlida i experta, orgànicament i políticament que la nebulosa d’AGE –sumatori de grups i grupets o vells o massa tous.

 

La lenta decadència del BNG

 

Des de la recuperació del PSOE a partir de la victòria de Zapatero, el BNG va començar a cedir antics vots socialistes que havia captat; això i un problema de connexió amb la nova Galicia que va emergint, la manca, potser, de renovació de discurs, de pràctiques, de mètodes… va fer que dibuixés una lenta i imparable decadència. Ara, se suma el producte d’una gran trencadissa interna i de la sortida dels més “reformistes” –Beiras i gent del corrent Máis Galiza.

 

De tota manera, el BNG manté intacta i ben operativa la columna que el vertebra des de la seva fundació en 1982, el BNG i el nacionalisme gallec: la Union do Povo Galego, un partit comunista patriòtic. Força política que cohesiona el moviment, i pesa decisivament al sindicalisme gallec, al sindicalisme pagès, als moviments veïnals, i als ajuntaments, diputacions, i parlament, i també, esclar, al BNG. Més encara, la major part dels càrrecs públics crítics, van seguir al BNG, no pas als dissidents.

 

Comptes pendents

 

En política, com se sap, els factors personals tenen importància notable en la tasca orgànica i institucional. Beiras, des dels anys 60 i 70 manté un pols amb la UPG. Amb tot, ell i la UPG feren pinya per crear el BNG en 1982. mentre Beiras feia de cap de cartell, la UPG dirigia l’organització i tenia cura de la sala de màquines. Val a dir que Beiras –com Carod Rovira, Raimon Obiols, Camilo Nogueira- són persones poc interessades en les qüestions orgàniques, i de partit (cosa que perjudicà la seva duració de la seva “vida política”. Parlant de Beiras, va estar al PSG, i amb la derrota electoral de 1977 –amb un resultat grupuscular, va deixar la política fins el 1982 –deien que va patir una forta depressió. Després es va dedicar molt al BNG, però sense partit. Durant els anys 90, Beiras va apadrinar un nou partit: Esquerda Nacionalista, i al poc, i després de barallar-s’hi, en va perdre interès i l’abandonà. Més recentment, perpetrà Encontro Irmandiño –també amb escassa base orgànica i un 17% dels vots en la darrera assemblea general del BNG. Partit del qual n’ha sorgit Anova, el seu tercer intent d’organitzar-se una base orgànica. De fet, una coalició que té com a novetat, la renovació ideològica amb l’assumpció de l’ecologisme, el republicanisme i l’independentisme. Beiras va integrar en ANOVA, la Fronte Popular Galega, l’històric grup independentista que lideren exdirigents de la UPG.

 

Un futur per escriure, encara

 

APG. Si Beiras és capaç de consolidar AGE i enfortir-lo concorrent a les eleccions municipals properes, pot consolidar posicions. EU ha rebut retrets en el sentit que tenint més base orgànica que ANOVA i un “ambient” propici al seu enfortiment a nivell general, hagi deixat passar una ocasió segurament única per consolidar un espai propi. El cas és que en la construcció de partits Beiras ha fallat de forma aclaparadora –és personalista, va per lliure, no mima l’organització, i és un xic rampellut-. I té 76 anys. No sabem quan li durarà el seu, de partit, i la coalició.

 

La UPG té la responsabilitat de fer el que no ha volgut fer fins ara: renovar a fons el discurs, l’estructura, el missatge, les cares, tot encapçalant, d’una vegada per totes, i a fons, la renovació i/o refundació, si cal, do BNG. Això o la mort lenta. I té l’avantatge que està sencera. Intacta. Són comunistes. I és presta a donar batalla.

 

La UPG –des de la seva creació en 1966- ha hagut de fer front a situacions tan difícils, segurament, com la d’ara: La crisi que se saldà amb la creació d’UPG liña proletaria, de Xosé Luis Méndez Ferrín; la sortida d’un sector pragmàtic que creà el POG –partido obreiro galego- liderat pel gran Camilo Nogueira; la seva experiència amb un braç armat propi encapçalat per Moncho Reboiras; veure com el grup de Camilo Nogueira el superava en vots i diputats al parlament gallec. El debat sobre si acatar o no la Constitució i l’Estatut –fet que li va fer perdre el seu secretari general i el líder del sindicalisme nacionalista i un sector del partit. També va plantar cara al terrorisme de l’Exercito Guerrilleiro do Povo Galego Ceibe, contribuint a la seva desaparició; la defenestració de Beiras com a líder del BNG i el nomenament d’Anxo Quintana. La defenestració de Quintana després de la derrota quan finalitzava el segon tripartit gallec. I, ara, la múltiple escissió.

 

“Os coroneis” –els coronels, com se’ls coneix, són incombustibles. En aquesta ocasió, però, no n’hi haurà prou amb teixir i teixir, i esperar i veure tenint-ho tot sota control, sinó que caldrà reinventar, refundar el BNG. La UPG és incombustible, i si vol, pot. En seràs, en sereu capaços, Néstor Rego?

 

  http://twitter.com/perermerono

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!