Pere Meroño

Corria l’any 2000 quan vaig tenir coneixement, en el marc d’un ampli estol de col·lectius que llavors hi havia, de l’existència de BATZAC, una petita formació política d’esquerra alternativa. Els vaig escriure i, vet aquí que, en un tres i no res, em visitaren a casa meva, a Vallcarca, dos membres de l’organització (…)

Els hi vaig fer preguntes, i ells, al seu torn, me’n van fer, també, a mi. El cas és que quedàrem entesos i s’inicià una col·laboració relativament curta.

Fèiem les reunions al local que el Centre de Treball i Documentació-CTD, tenia llavors al carrer Gran de Gràcia, 126, a prop de l’oficina de correus, a Barcelona. I que tenien caràcter setmanal. Érem gent d’entre 30 i 50 anys. Dones i homes. Parlàvem de temes organitzatius. De campanyes que els diversos membres realitzaven o recolzaven en diferents àmbits (universitat, immigrants, sindicalisme, solidaritat internacional, feminisme…)

Eren bona gent i en servo, de tots ells, un bon record (Esther Vivas, Isa Garnika -procedent de la LKI basca, Andreu Coll Blackwell, Ricard Martínez, Josep Maria Antentas …). Vaig parar atenció especialment –poc acostumat com jo hi estava a aquesta situació, a la presència de militants nascuts a Llatinoamèrica, i d’ascendència anglosaxona; sens dubte militants internacionalistes que perlejaven i acolorien la plural afiliació del col.lectiu, i que posseïen una experiència que els feia valuosos.

BATZAC, si no vaig errat, nasqué aglutinant militants trotskistes, i d’altres de procedents del feia poc dissolt Espai Roig Verd i Violeta, que s’havia integrat a Esquerra Unida i Alternativa-EUiA. El seu nombre de militants? jo diria que entre vint i trenta.

Ben aviat, el grup inicià contactes amb el Col·lectiu per una Esquerra Alternativa-CEA, liderat per en Diosdado Toledano, ex treballador represaliat de SEAT i dirigent històric de la LCR, d’arrel també trotskista, en vistes a una confluència, primer, i una fusió posterior.

Finalment, BATZAC, el CEA i grups d’estudiants universitaris i joves de Badalona i altres llocs, van adoptar la decisió de crear Revolta Global. Però aquesta és una altra història que no puc contar perquè jo ja no hi era.

No cal dir que al llarg del temps que hi vaig militar, a BATZAC, vaig aprofitar-lo, també, per llegir diversos llibres sobre la història del trotskisme a Catalunya, Espanya, França, i altres indrets. Des de llavors tinc una opinió formada, i positiva, d’aquests militants revolucionaris que, contràriament a altres, no han llençat la tovallola, no s’han passat a l’enemic, i segueixen treballant per un món millor, just, lliure, i solidari dins o fora de la sacrificada i honrada militància comunista.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!