Pere Meroño

Bates i folls campant pels pavellons i vials d’una colla d’edificis al peu de colls i serralades. Torribera. A Santa Coloma de Gramenet (…)

Allà va a petar el fill de la senyora Joana. És tracta del centre on hi serà assistida d’una malaltia senil en fase d’estudi i diagnosi. Avui hi té cita, el fill, amb l’assistenta social.

El xicot s’hi arriba amb el metro i l’autobús metropolità B30. Al peu del Puig Castellar, prop del soterrani on tenia la parròquia el capellà, comunista i alcalde de la vila Lluís Hernández.

Entre els pavellons que esquitxen el complex sanitari de la Diputació barcelonina, n’hi ha un esmerçat com a clínica mental, tot de folls –pacífics, enderiats, fumant, badocs, capcots, entotsolats- seuen per bancs o volten per la zona. El fill fa cap a l’edifici de l’UFISS, destinat a les malalties de la memòria. Hi arriba massa d’hora. L’assistenta social, però, el rep.

Presentació, historial, preguntes, respostes. Una hora de conversa franca, sense metàfores ni subterfugis. Al pa, pa, i al vi, vi.

Tot esperant la diagnosi mèdica –la doctora n’avança i exhuma el mot terrible, devastador, d’Alzhèimer- i la petició d’acollida a les mesures previstes per la Llei de la Dependència, cal perpetrar mesures preventives.

Primera: jubilar tots els aparells de gas del domicili matern (escalfador, cuina, estufa). Substitució per aparells elèctrics. Segona, quan calgui, ajut familiar en tasques de la llar i de compres alimentàries.

Queden, la professional i l’únic membre de la família de la senyora Joana, de reveure’s en acabar l’estiu.

Quan marxa, els bojos segueixen, closos en el seu món, ara, contemplatius, ara capficats.

De cop i volta, però, el fill és interpel·lat per una senyora:

. Chico

. …

. ¿No tienes moneda?

. …

. Ven, anda, ven

En fi, visita enllestida. Hi tornaran aviat, el xicot i sa mare, a Torribera.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!