Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un magnífic exemple de bon periodisme; la crònica de la Barcelona negra –robatoris, assassinats, segrestaments, atemptats…-, en alguns dels millors casos duts a terme per la Policia Nacional barcelonina que compta, està acreditat, amb alguns dels professionals més reconeguts internacionalment (…)
El segretament del jugador del FC Barcelona, Quinti; l’atemptat d’Eta contra Hipercor; el crim del Cutxet; l’assassinat de Grony Tapias; el d’Anna Permanyer…
Els millors, més sòlids –com a història o cas, com a reportatge periodístic-, i amb diferència, són, per a mi:
. La vida en una frase, de Santiago Tarin, és la història d’un subinspector que s’obre pas en la policia barcelonina tot destacant per determinats trets; una narració d’una força extraordinària;
. Los especialistas de puzzle, d’Albert Gimeno, un extraordinari relat de com funciona, del dia a dia, de la Brigada d’Homicidis de Barcelona, realment sensacional;
. El asesino del Putxet, signat per Neus Sala, la dissecció d’un assassí múltiple, fred i sense pietat, impertèrrit;
. Encuentra tu lugar, del policia i cap de premsa de la prefectura barcelonina, Rafael Jiménez, a l’ensems coordinador i promotor d’aquest llibre, amb un cant a l’amistat entre policies, i la demostració d’una vocació policial, d’un amor a la professió, veritablement extraordinari.
També m’han agradat: se equivocaron con Ronnie, de Maika Navarro, la mort per una banda salvatge, d’un immigrant colombià; Caso Permanyer; un crimen casi perfecto, de Carol Espona, sobre una rossa intel·ligent i maquiavèl·lica, freda i habilíssima que manipula, menteix, fa apallissar, contracta assassins…, enlluernador retrat i Clic, de Carlos Quílez, referit a la persecució i detenció d’un dels atracadors més importants i sanguinaris, i un homenatge, també, en prenc bona nota, al bon periodisme que hi ha als departaments de successos, centrat en la figura de Francisco González Ledesma, periodista i escriptor de novel·la negra.
En conclusió, un volum riquíssim, d’allò més interessant, sobre com és, com funciona, com respira… la policia espanyola a Barcelona i dels policies catalans i no catalans que hi varen prendre part en els fets, i, de retruc, de qualsevol policia digna d’aquest títol. Un capbussament en el delicte i la força administrativa encarregada de perseguir-lo i dominar-lo. Com a lector apassionat de novel·les de lladres i serenos, i preocupat de fa anys i panys per temes de seguretat, estratègia, geopolítica, policia, exèrcits, ha estat un vertader plaer llegir-lo i aprendre’n noves coses.
. Barcelona negra. Los casos más apasionantes de la Policia Nacional contados por: Santiago Tarín, Andreu Martín, Jordi Corachán, Enrique Figueredo, Carlos Quílez, Albert Gimeno, Neus Sala, Maika Navarro i Carol espona. Pròleg: Luis del Olmo. Coordina: Rafael Jiménez. 334 planes. Editorial Planeta. 3a edició. Barcelona. 2009.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
una ràbia…
Tu sempre amb tanta cosa interessant a la que jo, per falta de temps, no puc ni accedir. No sé… igual és que estic molt mal organitzada, però la veritat, és que no dono l’abast.