Pere Meroño

Estadi olímpic de Montjuïc, torres de Vallvidrera, Mitgeres nues, façanes embastides, Zona Franca industrial i fabril (?)

i roba estesa i el Banc d?Espanya i cases devastades i en runa i l?església de Sant Felip Neri amb el frontis apedaçat per la metralla de la guerra, i la revolució, del 36 i el Poblenou esqueixat.

Instantànies del fotògraf madrileny Manolo Laguillo. Un home molt lligat a Barcelona i bon coneixedor del cap i casal i la ciutat metropolitana.

Sitges portuàries damunt d?una làmina d?aigua. Terrenys erms. Obres esventradores del paisatge urbà. Cases en construcció. L?Eixampla senyorívol i devaluadament cerdanià. Ciutat a vol d?ocell, déu n?hi do quina patxoca. Bellvitge hospitalenc: paradís de l?especulació depredadora. La tèrmica del Besòs. Zona pre-fòrum, allà on la vila hi perd el seu nom.

També olimpíades olímpicament malbaratadores. Ciutat en obres recosida, devastada, i , amb tot, cofoia.

Fotos i diapositives que fixen, en la retina i en la memòria, un moment de canvi a Barcelona. Una ciutat, la meva, que veig com més va més críticament. Un pessic aliena i difícil de pair. Barcelona on mana la pedra, la quantitat, el faraonisme dels grans esdeveniments. La pela del vell/nou capital… i deien que qui manaven eren les esquerres!

L?exposició d?en Laguillo: oportunitat per veure-la amb nous ulls, per esguardar-la reflexivament i crítica. Aquestes imatges diuen molt sobre com som, qui som. Us hi apunteu?.

– Barcelona, 1978-1997 ? MANOLO LAGUILLO. Museu d?Art Contemporani de Barcelona-MACBA. 2 de març ? 6 de maig de 2007.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!