Pere Meroño

12.18h. Estació del tren plaça de Catalunya. Comboi direcció Manresa. Destí: Barberà del Vallès. Clot / Sant Andreu Comtal / Torre Baró – Ciutat Meridiana – Vallbona (A la dreta, albiro, a la banda de Santa Coloma de Gramenet, la factoria de DAMM, el cementiri colomenc, el Puig Castellar i el seu poblat ibèric des d’on es veu Barcelona i el Maresme, el barri de les Oliveres, a uns baixos del qual el capellà i futur alcalde comunista, Lluís Hernàndez, oficiava missa en una parròquia batejada “San Ernesto” -en homenatge a Ernesto “Ché” Guevara) (…)

Montcada Bifurcació / Montcada i Reixac / Montcada i Reixac – Santa María / Cerdanyola del Vallès (fins ara, havíem viatjat entre l’espasa d’un vessant muntanyenc efímer i concís, i la paret d’una corrua inacabable de cases, algunes d’autoconstrucció; ara, hi irromp la gran urbs, gratacels entotsolats i desafiants, ferrenys i tot, notori i dens formiguer humà. El cel, a la clau de volta, fa espetegar les pedres, atordidor, estabornidor) i, sense solució de continuïtat Barberà del Vallès.

A l’esquerra, habitatges en forma de pantalles gegantines, ens saluden des de Badia del Vallès –antiga Ciutat Badia-. 12.48h.

Demano pel polígon industrial de Can Salvatella. Vaig a fer un encàrrec en una empresa de la zona. El sol tossut i obsessiu, a-cla-pa-ra-dor, en desaconsella un qualsevol trànsit a peu. I contra la meva norma, n’agafo un taxi.

El polígon és novell, formós, esquitxant un ampli radi de casc urbà i muntanya d’empreses de tota mena en un bon nombre, amb una ocupació prou elevada, de tant en tant, algun rètol, escadusser, n’anuncia lloguer o venda.

El taxi em deixa a la porta. I en un tancar i obrir d’ulls, 5 minuts de rellotge, torno a prendre el taxi que m’espera. Operació, doncs, ràpida, eficaç, estil “comando”.

Amb la senyora del bar i que fa de cap d’estació, faig petar la xerrada mentre li recompenso l’amabilitat d’orientar-me tot fent un mos (em fa cinc cèntims que l’ajuntament ha eliminat dues línies de bus aprofitant l’agost –una afecta el transport de gent gran, l’altre, la comunicació amb les fàbriques (línies 1 i 3?), també m’informa que, a tocar, s’enlairarà un nou –ten-go-de-re-cho-a-mi-fi-es-ta!!!- IKEA.

14.03, Torno a ser a plaça de Catalunya. En el viatge m’ha fet companyia “Persecución mortal” del recomanadíssim escriptor negre, autor d’obres de l’oest, novel·la negra, ciència ficció, de 86 anys, Elmore Leonard (narració embolcallant, perpetrada amb una naturalitat aclaparadora i lliscant)

Amb el d’avui, els records de Barberà del Vallès, seran tres.

1979, el PSUC, el meu partit, el partit dels comunistes catalans, venç en els comicis locals –a l’igual que a Sabadell, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Molins de Rei, Mollet del Vallès… El seu primer batlle, a Barberà del Vallès, Antonio Lobo, promet el càrrec amb una estatueta de Vladimir Ilianov Lenin -notícia que agafa un important ressò (el també alcalde comunista de Sant Feliu de Llobregat, Francesc Baltasar -procedent de Bandera Roja-, porta el gos Snoopy, per fer-ne la promesa del càrrec).

Segon record, assistència a la Fira d’Abril que se celebra en aquell municipi: excursió antropològica-culinària-sociològica. Grans masses urbanes desfilant d’ací d’allà.

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!