Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El passat exercici econòmic ha tornat a ser dur, feixuc, difícil per HERMES COMUNICACIONS, editors de l’AVUI i EL PUNT, amb sengles plans draconians de retallada de despeses per tal de contenir pèrdues molt notòries (…)
Alhora, en som sabedors, els seus lectors i subscriptors, s’hi han produït tot decanvis adreçats a minimitzar-ne costos i maximitzar-ne actius.
La situació, però, és complexa, arreu del món, en el camp de la premsa en versió paper. Amb canvis fondos, modificació del paradigma dominant, descens d’ingressos i de lectors…
Des d’aquesta perspectiva, i situant com a objectiu primer la consolidació d’una capçalera lligada al que representen els dos diaris, al bo i millor que hi han aportat tots aquests anys, penso que cal fer-se una pregunta: té gaire sentit mantenir dos títols gairebé idèntics, poc diferenciats? Em penso que no. Rotundament, no.
Cal anar, com he dit, cap a l’afermament d’una sola capçalera, en el marc d’un diari d’àmbit nacional –de Països Catalans, i a l’ensems, amb tot d’edicions locals i/o comarcals. O dit altrament: un diari nacional per edicions.
Un diari fort en informació general, política, economia, cultura, relacions internacionals, pròxim políticament al camp nacional, transversal i obert al catalanisme del segle XXI: el nou i puixant sobiranisme.
És, n’estic cert, la millor opció, l’única que garanteix un futur en un àmbit mutant, amb enormes desafiaments. És, doncs, l’opció de l’esdevenidor.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però l’Avui no era del Grup Planeta… curiosament també propietari de La Razón?
El problema es el model de negoci dels diaris. I no nomès a Catalunya, ho es a tot arreu.