Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Pere: Entenc que no hi veus on no hi vols veure, és evident. Si llegissis potser n’hauries vist, però n’hi ha una, per repetida potser invisible, que és la clau. Deixar el poble palestí exercir el dret a l’autodeterminació (…)
O sigui, que:
. Els sionistes abandonin els territoris ocupats,
. Que desmuntin mur, punts de control i control sobre la terra, la gent i els recursos,
. Respecte pels resultats electorals,
. Acompliment de les resolucions internacionals.
. Simplement, l’autodeterminació.
Ja sé que no és aquesta la vostra proposta. La perversió es vesteix de seda.
Aleix
aleix | esborrar | dijous, 5 de febrer de 2009 | 09:45h.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi estic totalment d’acord, amb la teva proposta.
Pere
Seria bo començar respectant la resolució de 1947, que va donar naixença a l’Estat d’Israel. I a partir d’aquí pactar. Naturalment, pactar de govern a govern – amb les ajudes exteriors que calgui – a partir del moment que sigui palès que la Palestina àrab té un govern realment representatiu: aquesta és la primera autodeterminació que els cal.
Israel ha de complir les resolucions internacionals. També ho han de fer, però, Hamàs, Fatah, l’Autoritat Palestina…
Complir-les per igual. O tots moros o tots cristians.
Pere