Pere Meroño

Confesso que faig tard, mea culpa, en això dels atracaments a xalets de gent amb peles. Se n?han dit tantes de coses – de l?alçada d?un campanar!-, que no puc estar-me de ficar cullerada.

Vejam, n?hem sentit defensar que hi ha dues menes de persones, els bons i els dolents, els primers tenen la llei a favor i, si cal, poden aplicar la llei de fuites, i els segons només la mort segura i impune. N?hem escoltat que els cal tota la vigilància policíaca que s?escaigui, tant se val que la resta del territori i les grans ciutats, on s?hi agrumolla la majoria, restin sota mínims. N?hem suportat acusacions forasenyades contra la conselleria d?Interior ara en mans, n?estic convençut que faran bona feina, d?ICV-EUiA.

Hi ha com una mena de revolta petitburgesa, d?un populisme de baix sostre i demagògic, que preten fer-nos creure que això és Chicago als anys 20 del segle passat.

I, senyores i senyors, em fa l?efecte que alguns pixen fora de test.

En tenim, és cert, una nova problemàtica: bandes ben organitzades i traçudes; una policia que s?ha d?adaptar a fets nous amb mètodes nous; el repte d?acarar la seguretat a comarques i en nuclis isolats i esparsos?

Paga la pena, però, de posar seny: el plus de seguretat que alguns demanen, i que, com és natural, és impossible de garantir si no és restant-los-hi a d?altres molt més nombrosos i humils, no el poden satisfer, no, els poders públics. Diners criden lladres, és per això que qui en tingui s?haurà de gratar la butxaca.

Des dels poders públics es poden prendre mesures de millora, només això. Casalots, torres, i mansions, hauran de picar, concs, i majoritàriament, altres "portes.