Pere Meroño

Som a Euskal Herria, en una vila petita a tocar d’una frontera interestatal que esqueixa en dues parts una nació. Una comunitat humana. Amb dues famílies enfrontades. I una aposta. I una pedra –“Arriya”, en llengua basca. Un film hipnòtic. Ben rodó (…)

Dues famílies. Tres amants.

Una anècdota d’infantesa: el noi –menut dansaire- que perd, amb les presses, la txapela. I una noieta que l’hi torna. Una anècdota. Un sentiment que aflora i que persevera i que perdura.

Dues famílies. Tres amants.

Vint anys després, santornem-hi, la mateixa parella. Els pares enfrontats. Les famílies també. El poble polaritzat. Emmig d’aquest caos inevitable, emergeix la mare de totes les amenaces: una aposta que donarà un vencedor i un perdedor; suprema forma d’eliminar l’altre, d’ensorrar-lo fins a les arrels.

Dues famílies. Tres amants.

Drama d’alè shakespearià, en un film de ferma textura melodramàtica i salpebrat per referències antropològiques i etnològiques -sense anar més lluny, l’escena de jocs de força i traça que tant abelleix de practicar-hi els bascos-, i on el silenci, la música basca, hi juguen un rol cabdal.

Dues famílies. Tres amants.

Filmat en paratges naturals d’una gran bellesa, a Zumaia, on l’euskera encara n’exerceix una hegemonia rotunda, i on el bescanvi amb el castellà apareix amb naturalitat i fluïdesa.

Dues famílies. Tres amants.

També hi tenim el molí. I la pedra. I la vida, el cercle de la vida. I la pedra que tots hi hem de dur al damunt, tot arrossegant-la, cada un la pròpia, amb pedres i lloses que ens cauen sense avís.

Dues famílies. Tres amants.

I més coses. Esclar. N’hi trobareu, en aquest film senzill i directe, que diu molt amb poc. Que emociona i corprèn. Que respira i comunica.

. Arriya / La piedra. Alberto Gorritiberea. 100 minuts. Euskadi. Idioma: euskera i castellà, amb subtítols. 2011.

Tríler

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!