Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’altre imatge que em ve al cap de la senyora Joana, és la comparança entre el seu cervell i una gegantina i intrincada nau industrial. Feta de seccions, departaments… (…).
Doncs bé, quan hom té una malaltia senil, el llum es va apagant per seccions, departaments, per fases. És com una caiguda de la tensió que farà emmudir, enfosquir tota la xarxa. Pas a pas. Fins a l’inevitable final: la foscor més negra i absoluta.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!