Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Vet aquí una petita, una gran història d’amor, tendra i aspra, versemblant i certa. Calvados, Baixa Normandia, Port-en-Bessin. Angèle just ha sortit de la presó amb el cap una mica a tres quarts de quinze i el fill a casa dels avis i que vol recuperar peti qui peti. Tony és un pescador solitari i dur, que viu amb sa mare. Coincidències de la vida fa que tots dos es trobin i engeguin una relació personal difícil (…)
El film, senzillament filmat i narrat, amb gran economia de mitjans, descansa en una història de relació humana, amb caliu. Envoltada d’un mitjà natural feréstec, eixut, isolat entre les grans ciutats i l’oceà rúfol i dominador.
Un estol de vides campen com poden: feina al poble, a la mar. La mare, el germà de Tony, el pare absent. Els pescadors. Els sogres de la xica. El seu fill de 7/8 anys que no enraona i que refusa el seu contacte físic. I Tony.
Pocs i bon actors i actrius, l’encís del mitjà immers en plena natura.
I un guió eficaç i sòlid. I, hi torno, una història bella, sensible, delicada, real, tendra. D’una bellesa sòlida, afermada i gran.
La directora té en aquesta pel·lícula el seu primer llargmetratge. Abans havia treballat en programes i fent guions per televisió, i perpetrant documents i un curt.
Hi té traça i sensibilitat pel que fa.
. Angèle et Tony. Dir. Alix Delaporte. Actuen: Clotilde Hesme, Grégory Gadebois. 1 hora i 27 minuts. França. 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!