Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un bell espectacle: 12 actrius i actors i 16 músics al servei d’un teatre musical que commemora el centenari del naixement del millor novel·lista català del segle XX –i segurament de tots els temps-: Mercè Rodoreda (…)
Un vell projecte de la veterana companyia que, gràcies a una munió de circumstàncies, s’ha fet realitat.
I un bell espectacle on s’alternen lletres i cançons a partir de la història d’Aloma una noia diferent, especial, independent i rebeca.
Cal fer remarca de la perfecta conjunció de l’espectacle. Del maridatge entre música, cançons i interpretacions.
Tothom –músics, actors…- hi està d’allò més bé. La coreografia, magnífica. I l’ús intel·ligent i adient de les noves tecnologies en forma de projeccions de films, fotografies en moviment de Barcelona.. damunt d’un teló transparent i juganer.
Moments màgics i d’un intens lirisme: l’oncle Robert i Aloma ballant sota la imatge d’en Fred Astaire i Ginger Rogers i el tango que es marquen els mateixos protagonistes.
. Aloma. Basada en la novel·la de Mercè Rodoreda. Dir. Joan Lluís Bozzo. Adaptació teatral: Lluís Arcarazo. Música i lletres i direcció musical: Alfonso de Vilallonga. Amb la participació, entre altres, de Carme Sansa, Julia Möller, Josep Julien, Carlos Gramaje… 1h i 55 min, entreacte a banda.
Fins el 4 de gener de 2009.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…ja que el guitarrista és en Josep Traver, amb qui he treballat durant molt temps. Espero anar-hi aviat.