Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
És cert el que diu Anna Portell (Mortadel·la casolana): hi ha apunts que et queden millor; no ho sé, hi trobes el moment, una vivència intensa… Parlant d’intensitat, sabeu una de les coses més reconfortants i vivificadores i estimulants i engrescadores que hi ha, almenys per a mi? és fàcil: veure’n cantar, ballar, saltar -com un cangur!, fer la veu de falset, al reverend Al Green. L’únic gran mite del soul encara viu -els altres varen morir violentament- o en actiu -la vida és curta, més encara, si hi has pecat o trencat segons quins sostres. Res, senyores i senyors, amb tots vostès el meu amic, íntim, per descomptat, Al Green (…)
Tema (versió agitada)
Tema (versió clàssica, lenta)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
és que sempre tinc raó, ehem, ehem!
Ja l’he escoltat. M’agrada més la versió agitada! La que salta com un cangur.
Molt simpàtic l’amic. Ja li pots dir de part meva…
Petonet.
Anna