Pere Meroño

Vaig conèixer la futura presidenta de la Generalitat de Catalunya en un d’aquells debat de proximitat, veritables cara a cara, que Can Vilaweb organitza de tant en tant. No crec que fóssim més d’una desena de persones (…)

Eterna mitja melena, alta, mirada penetrant, verb àgil, poderós lideratge… Colau ens va venir a parlar sobre la plataforma de les hipoteques. No sé els altres, però jo vaig treure’n una molt bona impressió: teníem al davant, la imatge de la #novapolítica; el relleu de tanta inèrcia i politiqueria sense solta ni volta.

Pocs mesos després, i contra tot pronòstic, l’Ada, s’imposava a les eleccions municipals del cap i casal, i prenia la vara d’alcalde de Barcelona.

Si hi ha un adjectiu que caracteritza aquestes primeres setmanes que van voler canviar el món és el de: “trepidant”. L’alcaldessa ho volia canviar tot.

Ara. D’immediat. Sense espera…

Entre un ara caic, ara m’aixeco, Colau ha obert diverses carpetes i fronts. Té pendent, a més, l’articulació d’un joc d’aliances –bo i incorporant a l’equip de govern a ERC i PSC-, que li doni solidesa per afrontar reptes i respondre, com cal, a les grans esperances desfermades entre els seus votants i més enllà d’aquells.

Alhora, Barcelona en comú, s’organitza, s’escampa, es dota de múscul.

Queda molta feina per fer; cal focalitzar prioritats, i és imprescindible sentar les bases per un triomf renovat –i més contundent- a les municipals barcelonines de 2019.

Val a dir que, l’alcaldessa, té, també, com no podia ser altrament, l’ull ben posat en la política catalana.

No la veig, doncs, fent només de primera regidora de Barcelona. I, és per això, que tard o d’hora farà el salt per esdevenir presidenta de la Generalitat catalana.

Li caldrà, abans, consolidar i ampliar l’hegemonia a Barcelona; necessitarà desfermar, de seguit, una “opa” amistosa sobre “Catalunya si que és pot”. Desconec si voldrà dotar-se d’un partit propi –com van fer en situacions semblants, Xosé Manuel Beiras (Galiza), Mònica Oltra (País Valencià)… Una cosa ben probable, ja que li caldrà assolir la hegemonia dins de l’espai de la #novaesquerra.

A més a més, el partit i la plataforma de Colau, haurà de plantar cara a un gran rival: Esquerra Republicana de Catalunya, atès que ambdues formacions s’hauran de disputar el lideratge dins l’esquerra catalana, pas previ, i ineludible, per conquerir –enfrontat a la #novaconvergència- una posició de domini de la política catalana.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!