Estem davant de primer film dirigit per Pasolini. Any 1961. L’antic ajudant de direcció de Fellini gosa estrenar la seva pròpia pel·lícula. Pasolini té ara, com a ajudant, a Bernardo Bertolucci (…)
Accattone és el sobrenom de Vittorio, un lumpenproletari que es dedica a la prostitució com a macarró. Un home que viu al dia. Per l’accident de la seva “protegida”, li fallen totalment els ingressos, i hi ha de pidolar per sobreviure-hi atès que no vol treballar a compte d’altre.
Amb la pel·lícula, i igual que en alguna de les seves novel·les, Pasolini alça una narració èpica i tràgica. Amb Roma i l’extraradi com a rerefons. Amb personatges sumits en la derrota.
Amb actors no professionals que es representen a si mateixos dotant de credibilitat el film. Actors incontaminats, purs. En blanc i negre. I gran versemblança. Cinema de vida amb visió antropològica focalitzada en la classe obrera romana, i més concretament el proletariat. Cinema de gran vivor documental, també.
El film devia ser produït per Federico Fellini qui es va enrere al darrer moment amoïnat pels dèficits i inexperiència com a realitzada de Pasolini.
En la seva estrena, la pel·lícula va originar fortes critiques: un grup de neofeixistes assalten un cinema per mirar d’impedir-ne la projecció. Per ordre de la censura, setmanes després, el film és retirat de tots els cinemes d’Itàlia. Per si això fos poc, l’advocat i polític democristià Salvatore Pagliuca, nom que té un personatge del film que representa un criminal.
. Accattone. Dir. Pier Paolo Pasolini. Amb: Franco Citti, Elsa Morante… 120 minuts. Italià. 1961.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!