Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Una fotoperiodista abillada com les dones musulmanes és a Kabul. I es prepara per documentar, gràficament, l’autoimmolació d’una dona afganesa que ha estat vestida amb tot de cartutxos explosius. No hi fa res; ella, una de les primeres professionals en aquest vessant periodístic hi està molt avesada. Fet i fet, la fotografía, les causes justes, són la seva professió (…)
Tot amb tot, hi té marit i dues nenes, a Irlanda, els quals no veuen la mare amb la frequència necessària. De fet, no hi tenen de mare, ni d’esposa. A més, han d’assumir la feixuga càrrega de patir, permanentment, per la seva vida.
Rodada a Irlanda, Afganistan, i el Marroc, la pel.lícula és una meravella per la interpretació de la gran Juliette Binoche. Tret dels moments fotoperiodístics, la pel.lícula és una meravella per la morositat, la introspecció dels moments que ella viu amb les nenes, amb el marit.
Amb uns paisatges plans, a tocar de l’aigua, solitaris, entotsolats, encisadors, amb gorgs, i maresmes, i canyissars… per terres irlandeses.
Comesa professional obsessiva, tal vegada un xic patològica; afectes; parella; filles… en un gran film que no us podeu perdre de cap de les maneres.
Fa anys, vaig aprendre que el cinema és “veure caminar Henry Fonda”, ara, més savi, puc afirmar que el cinema és “admirar el rostre viu i multifacètic de la Juliette Binoche”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!