Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

22 de juny de 2005
0 comentaris

Il cielo in una stanza/Le ciel dans unes chambre

Quan ets prop de mi

Aquesta habitació no té parets

Sinó arbres, arbres infinits

I quan tu ets prop de mi

És com si aquesta paret

No existís pas, i veig el cel damunt nostre

I restem així, abandonats

No hi ha res més, res més al món

Sona l’harmònica, talment un orgue

El qual canta per tu i per mi

Sota la immensitat del cel

Per tu, i per mi

Lletra i música de Gino Paoli, traducció al català de qui això signa.

 

Versió francoitaliana:

Le ciel dans unes chambre/Il cielo in una stanza

Quand tu es près de moi,

Cette chambre n’a plus de parois,

Mais des arbres oui, des arbres infinis,

Et quand tu es tellement près de moi,

C’est comme si ce plafond-là,

Il n’existait plus, je vois le ciel penche sur nous…

Qui restons ainsi,

Abandonnés tout comme si,

Il n’y avait plus rien, non plus rien d’autre au monde et

J’entends l’harmonica… mais on dirait un orgue,

Qui chante pour toit et pour moi.

Quando sei qui con me

Questa stanza non ha più pareti

Ma alberi, alberi infiniti

E quando tu sei vicino a me

Questo soffito, viola, no,

non existe più, e vedo il cielo sopra noi.

Che restiamo qui, abbandonati come se

Non ci fosse più niente, più nienti al mondo.

Suona l’armonica, mi sembra un organo

Che canta per te e per me

Su nell’immensità del cielo

E per te e per me.

 

A M

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!