La presència pura (Christian Bobin)

Una novel·la, d’escriptura fragmentària i poètica, en la qual l’autor parla de son pare, malalt d’Alzheimer (…)

Trenta-poques planes habitades per una prosa concisa, de paràgrafs breus, on s’hi alterna la descripció de l’estat del pare (físic, psíquic, les converses, les pensades…), amb retrats del moment del dia, del paisatge, el regne vegetal…

 

En Bobin, de vida discreta i retirada, basteix un bonic i colpidor relat a l’entorn d’aquests indefensos de la nostra època que són aquelles i aquells que pateixen una qualsevol demència senil o malaltia neurològica.

 

“Ahir el pare tenia la grip. S’afegia a la seva feblesa. Per dur-lo de l’habitació as saló de baix ha calgut una cadira de rodes. A partir d’aleshores ha recomençat la vida normal: el somrís de la mare. Les neules  el iogurt de grosella. El cafè calent servit en un cassó de plàstic. La conversa amb altres famílies presents. Avui el pare encara ha parlat menys que de costum. Comptava i tornava a comptar els botons de l’armilla. Semblava que no pararia mai. Gairebé ja no sap llegir. Ha desertat de la lectura com de tantes altres coses…”.

 

Una petita joia que us descobrirà un escriptor sensible, senzill, d’escriptura clara i fonda. Per cert que la seva consagració literària va venir en 1992 amb “Le Très-bas”, una narració sobre Sant Francesc d’Assis.

 

. La presència pura (Le présence pure). Christian Bobin. Traducció al català: Antoni Clapés. 34 planes. Edicions del Salobre. Port de Pollença, Mallorca.


                             . El crim del caixer automàtic

                          . El crimen del cajero automático 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *