En defensa d?en Jordi Solé Tura

No atura, no senyora, la polèmica entorn del documental sobre l’antic dirigent comunista. Greu em sap, l’apunt de l’Enric Borràs, amb comentaris verinosos, d’un gran i poc recomanable sectarisme (…)


Davant de tot plegat, voldria efectuar-ne les puntualitzacions següents:

 

1.- En Jordi SoléTura ha tingut una trajectòria en defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya que molts voldrien per a si mateixos. I en aquesta comesa hi ha arriscat vida, llibertat, família, i benestar.

 

2.- Considero molt greu que hom no pugui defensar plantejaments federalistes o confederalistes o autonomistes, sense ser titllat gairebé de botifler o traïdor a la causa catalana.

 

3.- Trobo molt ben gastats els diners públics que han ajudat a fer aquest gran film, “Bucarest, la memòria perduda”, una proposta cinematogràfica senzilla, humana, sense falsedats històriques.

 

4.- Vull manifestar que tot i compartir amb l’Enric un ideal independentista no combrego pas, gens ni mica, amb un model de país sectari, excloent, de pensament únic. El país que jo vull n’és un de plural, democràtic, respectuós, i dialogant.

 

5.- Políticament, el sobiranisme i l’independentisme són, ara i aquí –tant a la Catalunya peninsular i insular com a la continental-, i les darreres eleccions estatals espanyoles ho han clarament palesat, una opinió clarament minoritària tant al Principat i, més encara, en el conjunt de la nació catalana o Països Catalans. És per això, que per eixamplar-lo i fer-lo esdevenir majoritari ens cal convèncer, amb arguments i raons i no pas amb blasmes o insults, a aquelles catalanes i catalans que sustenten plantejaments no ja confederalistes o federalistes sinó simplement autonomistes. Això no s’aconseguirà pas, és obvi, amb crítiques verinoses, excloents, i políticament contraproduents.

 

6.- Jo mateix n’he mantingut, en el passat i durant anys i panys, plantejaments federalistes semblants al del company Solé. Ni me’n penedeixo, ni em pesen, ni tampoc són ara els meus.

 

7.- Finalment, no considero que en Jordi Solé estigui necessitat de defensors ni de defenses. La seva trajectòria –valenta, apassionada, perseverant- en parla de manera prou clara i eloqüent.


                                    . El crim del caixer automàtic

                                           . El crimen del cajero automático

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *