Anatomia del Raval

(…)

Trenca el cor veure tot de gent gran i no pas tan gran, impedida, limitada, reclosa a casa. A edificis i comunitats veïnals sense ascensors, altes i angostes.

Dones soles. Algunes en procés de pèrdua gradual i irreversible de la memòria. Malaltes. Gitades i gairebé immòbils. Pisos, alguns, nets i endreçats, altres amuntegats de bosses, roba. Dones soles. Dues dones. Dona i home no maridats però que es fan companyia. Dona, home, i malalt perpetu. Parlant català. Enraonant espanyol. Parlant àrab. Paquistanès.

A partir d’usuàries i usuaris del Centre d’Atenció Primària-CAP del Raval, un equip de Televisió de Catalunya-TVC, acompanya a un grup de metges i infermeres, giren visita a malalts crònics i amb poca mobilitat al seu domicili. Són professionals sanitaris que duen un grapat d’anys en aquell Centre, bons coneixedors del Raval barceloní.

Veiem i escoltem allò què fan i diuen els uns i els altres. Univers bigarrat, de vides estretes i justes, dins d’una Barcelona poc coneguda de límits explícits, de calé poc i escàs. Una Barcelona no gens victoriosa, potent i capital del món mundial.

Clar i català: la Barcelona, la Catalunya dels que no poden seguir el pas, dels pobres, dels humils, dels necessitats.

"Anatomia del Raval", dintre de l’espai "30 minuts", ens n’ha ofert, ahir nit, un nou tast. Paga la pena que hi reflexionem i fem per manera de reaccionar davant d’aquest estat de coses. Les imatges de postal, els esquemes oficials, poc serveixen per explicar la realitat, les realitats socials i humanes.

Quan veig aquestes coses sempre em demano el mateix: on és l’esquerra? Què hi fa? En què es diferencia de la dreta?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *