Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

30 de desembre de 2007
4 comentaris

La lentitud del mar (Enric Sòria)

Clar i català: (…)


aquest és possiblement, sinó el millor, un dels millors dietaris que n’he llegit mai.

Raons? La primera: no he deixat de subratllar-ne paràgrafs, mots… M’ha suggerit tot de coses d’autors, de llibres, de temes, de paisatges, m’ha regalat mots, aforismes… Curt: m’ha enriquit, m’ha deixat sadollat de saviesa, estil, agudesa.

Tot i que és absurd, permeteu-me reduir aquest bell, llegidor, excels text del poeta, periodista i escriptor Enric Sòria (Oliva, La Safor, País Valencià, 1958), a unes poques i telegràfiques anotacions:

. Lectures i autors: Robert Musil, Edgar Morin, els diaris de l’Ernst Junger, Elias Canetti.

. Més autors: Josep Pla (aguda anàlisi, merescut homenatge), Vicent Andrés Estellés (notes punyents, retrat vívid de l’amargor del seu final, per cert, un dels meus poetes de capçalera- n’he llegit l’obra completa editada per 3 i 4-), Josep Piera (m’agrada molt, també), Josep Palàcios, Joan Fuster (boniques notes dedicades), Salvador Espriu (penetrant anàlisi i homenatge, per a mi sorprenent), Sam Abrams (un magnífic crític literari i poeta).

. Temes: noucentisme, Alemanya, Txèquia, l’erotisme i sinceritat, poc acostumades, de l’autor

. Inesperat: la seva condició de castellanoparlant (per cert, m’identifico força amb els seus comentaris i sentiments respecte a la dicotomia castellà-català…).

Molt i molt bo.

. La lentitud del mar. Dietari, 1989-1997. Enric Sòria. 358 planes. Edicions Proa. Barcelona. 2005.

PS. Permeteu-me, ara dirigint-me als principatins, que no sabeu el que us esteu perdent, en poesia, narrativa, i dietarisme, quant als escriptors valencians. Ho diu tot sovint un dels editors de Bromera, amb el seu molt recomanable Tirant al cap.

+ Recomanacions:

Escriptors: Vicent Usó, Joan Garí, Joan Francesc Mira, Joan Olivares, Joan Fuster.

Poetes: Marc Granell, Vicent Andrés Estellés, Vicent Alonso, Joan Fuster.

Dietaristes: Joan Garí, Enric Sòria, Josep Iborra, Vicent Alonso, Joan Fuster.

Editorials: Bromera.

Blocaires: Josep Blesa, Enric Gil, Registres Particulars.

Assagistes: Gustau Muñoz, Toni Mollà, Joan Fuster.
Per damunt de tot: Joan Fuster.

  1. El rutador se’m va espatlar fa dos dies. Per això no ho havia vist.

    T’hi incloc algunes dades més:
    Com a assagistes de molta alçada en Josep Ballester i Toni Mollà (aquest darrer amb bloc). Els  germans Castelló (assagistes i amb dos amb bloc), Vicent Flor (Sociologia i política. Bloquer i blocaire en els dos sentits del mot).  Tampoc caldria de deixar de llegir, per saber com pensa i alena el PP valencià, d’en Vicent Franch i Ferrer. Un posat molt semblant als d’en Lluís Foix, Valentí Puig, Milian Mestre, etc..

    Bon any 2008, per a tu i la resta de tripulants de la xarxa.
    UNA ABRAÇADA. Quan em deixe caure per Barna hem de parlar de tu a tu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!