Aquesta obra és (…),
en primer terme, la recuperació d’una personalitat catalana ben notable per raons literàries, periodístiques i de projecció nacional, i també la reivindicació no gens hagiogràfica, i molt personal, d’una veu qualificada i prou representativa d’una generació cabdal –infantada els anys quaranta i protagonista de la represa, a més de portadora d’ideals d’esquerra, nacionalistes i democràtics.
Un retrat biogràfic amb estructura volgudament fragmentària, amb uns quasi fotogrames de la vida (infantesa, escola, dansa, escoltisme, teatre, Universitat, família, marits, fills, filiació política…) i l’obra (a premsa, a televisió i amb referències de tots i cadascun dels llibres) de Montserrat Roig, una dona remarcable i audaç.
Un valor enlairat que la mort prematura estroncà.
– “El goig de viure. Biografia de Montserrat Roig”. Pere Meroño. 280 planes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 2005.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha agradat això de biografia no gens hagiogràfica. Ja hi tendim, a fer hagiografies d’aquells personatges rellevants.