Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Enguany, ELA n?ha triat, en el primer de maig, el lema ?Orgull de classe? (…)
. Sí, nosaltres reivindiquem, sense complexos, que som una classe social, i defensem amb orgull la nostra forma d?entendre la vida, els nostres valors.
. Com a sindicat de classe sabem que el neoliberalisme va just en direcció contrària a qualsevol procés sobiranista.
. El sindicalisme entén la negociació col·lectiva com una eina de redistribució de la riquesa; és a dir, en una situació com la d?ara, la classe treballadora hauria d?estar rebent un tros més gran del tortell.
. La meitat dels nous treballadors cobren menys que el salari mínim interprofessional-SMI. La temporalitat, lluny de minvar, ha augmentat.
. Els beneficis de la indústria a Euskadi, han crescut, des 1994-2004, un 201,1%. La patronal hauria d?explicar perquè si s?estan batent rècords de beneficis, els salaris són més baixos que mai.
. La patronal basca gosa tant perquè té el control de la majoria dels mitjans de comunicació, perquè la legislació laboral li és feta a mida, i perquè té el suport incondicional de les administracions basques.
. En aquestes condicions estem esperonant als treballadors i a les treballadores a què no renunciïn als seus drets, a què no renunciïn a la seva dignitat.
. Hi ha molt de marge per negociar: ens estan robant la cartera, ens estan robant la salut, ens estan robant la conciliació de la vida familiar.
. En sectors com ara Seguretat o Grans Magatzems, a empreses com Media-Markt, Feu-Vert o Erorski, sense anar més lluny, els convenis incorporen condicions de clara explotació laboral. I a Banca blinden retribucions d?escàndol d?alts executius.
. Hem de fer una negociació col·lectiva a pèl, sense més recolzament que el nostre esforç militant.
Gora
MAIATZAREN LEHENA
orgullo de clase!
LANGILEAK GAR ELA KO
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!