Pere Meroño

www.estatpropi.cat

Com sabeu, la nostra nació era de les poques que no fruïa d’un sindicalisme nacional o de casa arrelat, a diferència de gallecs, canaris, bascos, espanyols, i francesos  (…)

La cosa, però, està canviant. Alguns dels elements que impediren el seu desenvolupament ?com explico en el meu segon llibre– estan donant pas a una nova, i inesperada, avinentesa històrica.

Més enllà de les organitzacions històriques com ara la Intersindical-CSC o la Coordinadora Obrera Sindical-COS -plegats, 2.000 membres i 300 delegades i delegats- ambdues voluntarioses però petites i perifèriques ?molt més la segona que no la primera- n?han sorgit, i creixent!, altres sigles.

M?hi estic referint a la Intersindical Valenciana-IV, l’STEI-Intersindical Balear-STEI/I, i la Intersindical Alternativa de Catalunya-IAC.

Abans de res, totes elles tenen tres cinc caracterítiques comunes: primera, varen néixer de potents organitzacions sindicals de mestres públics; segona, s?expandiren a d?altres àmbits de l?administració on s?hi ha fet fortes; tercera, han eixamplat el camp tot aplegant sindicats del sector privat ?bé sigui de serveis o industrial; quarta, compten amb complicitats i presència, a dins, de partits i persones d?obediència nacionalista; i cinquena, són independents, assumeixen el doble tret de sindicats de classe i nacional, i no hi tenen cap articulació estatal.

La més forta de les tres, a nivell relatiu, és la Intersindical Balear, majoritària, en els sectors que hi aplega, a ses Illes.

Les altres dues són majoritàries, també, a l?ensenyament públic de cada regió.

Estem parlant, poca broma, de tres sindicats que reuneixen uns 20.000 afiliats i afiliades, amb prop de 2.000 delegades i delegats, i centenars i centenars de seccions sindicals a empreses d?arreu del país. L’STEI-i: 2.000 membres, la IV 8.000, 10.000 la IAC. Poc encara, però mai no hi havia hagut tant, d’ençà l’emergència del sindicalisme nacional, al Principat, el 1958, a través de la Solidaritat d’Obrers de Catalunya-SOC.

Una realitat viva i puixant, no en dubteu, un factor cabdal per treballar per un país nacionalisme lliure i socialment avançat, per una Catalunya socialista.

Altrament, sense un fort àmbit i implantació sociolaboral, el sobiranisme ho tindrà difícil per assolir la complicitat i el suport de grans majories socials catalanes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!