Dissabte (Ian McEwan)

En Henry Perowne és londinenc, té quaranta-set anys, i fa de neorocirurgià (…)

La Rosalind és la seva companya (advocada en un mitjà de comunicació). I tenen sengles fills –un xicot, músic, i una xicota, estudiant i poeta-. L’home té les preocupacions i els quefers normals: l’edat i el cos que pateixen el pas del temps, la parella, la fillada i el seu esdevenidor personal i professional, la feina emocionant i d’alta precisió, i, ara, les grans manifestacions en contra de la intervenció militar USA i d’altres països titella, contra l’Irak d’en Saddan Hussein. “Manis” que estan sacsejant el Regne Unit.

 

Coneixerem, fil per randa, la seva vida al llarg, exactament, d’un dia. I sabrem con un petit incident els posa a ell i als seus al pic de l’estimball més fondo i espaordidor.

 

No recordo, em tota la meva vida de lector, un llibre tan ben ordit i greixat. Una maquinària literària més perfecta. L’Ian McEwan –després d’”Expiació”-, m’ha tornat a robar el cor i la ment. Aquest text és una enlluernadora maquinària de precisió on tot hi és en el lloc adient. A més de ser escrit magistralment (inoblidables les vint planes esmerçades en un incident de trànsit…)

 

No puc altra que recomanar-vos-el amb entusiasme. I dir-vos, també, que en català trobareu, d’aquest escriptor nat a Aldershot, Anglaterra, el 1948: Gossos negres; Amsterdam; i Expiació.

 

 

– Dissabte (Sarturday, 2005). Ian McEwan. (Traducció de la Dolors Udina ). Planes 302. Empúries / Anagrama (número 48). Barcelona. 2005.

 

 

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *