Crida: jo també compro música en Català!

La situació

Aquestes ratlles neixen de l’empipament, la ràbia i la impotència de veure com per causa de la teva desídia (sí, sí, de tu que m’estàs llegint) la bona música en català és invisible, inaudible, i no té pas viabilitat ni esdevenidor. (…)

Crida: jo també compro música en Català!

 

Fa uns pocs anys vaig engegar una cerca: volia prendre el pols a la cançó catalana d’ara per tal de trobar més opcions a la música que sempre m’ha agradat.

Curt: en volia conèixer nous solistes i grups. Val a dir que la sorpresa fou ben grossa: n’hi vaig trobar una tirallonga, tant en qualitat com en diversitat. I això que són cars de veure, i més encara, d’escoltar-los, i poca gent en parla.

D’aleshores ençà que miro d’estar al dia mentre en sóc fidel a alguns i tracto de descobrir-ne d’altres. I n’estic content: als estils i grups i solistes de sempre i de fora n’hi he afegit més alternatives i en la meva, de llengua.

Deia, però, que estic emprenyat. Totes les ressenyes musicals que hi he inclòs en el meu bloc, totes, en reben visites ben magres i escadusseres. Fet que em sobta cosa de no dir.

El gruix de vosaltres sou jovent amb estudis i de sensibilitat nacional forta. Això vol dir que sou el futur, el relleu i el rovell de l’ou d’aquest públic que tant ens cal. I el fet és que no hi consumiu, o ho féu molt i molt poc, de música en la nostra llengua nacional –i també en el cas de llibres, de diaris, i de revistes en català-. I això més que greu constitueix una veritable tragèdia.

Quan visito blocs de Can Vilaweb –fins fa poc, atès que tenim en marxa la ben reeixida proposta dels Endeblocs fets amb la gent d’Enderrock-, trobo ínfimes referències a la música. I moltes menys a la catalana.

La pregunta és: si tu no compres i consumeixes (piratejar, no, per favor!) música en català, qui ho farà?!

El nostre mal té una simptomàtica ben clara: hi falleu les consumidores i consumidors. Sense vosaltres, a més, la maltempsada no, que no escamparà. I la música en català continuarà colgada en la clandestinitat.


Algú li encolomarà la responsabilitat als poders públics. En tenen, esclar. El problema més gros, hi torno, és que tu com a consumidor no hi ets. I la música catalana de qualitat, aquesta bona oferta que tenim a l’abast, no troba pas prou demanda per arrelar-hi.

Fa uns dies llegia en el magnífic bloc de l’Oriol Soler  una afirmació no pas incerta. Venia a dir que la manca de continuïtat del fenomen de masses que fou la cançó entre els anys 80 i 90 era deguda a l’absència d’una indústria cultural forta de debò.

Tot i ser certa, l’afirmació, allò que manca, sobretot, és una demanda perseverant que faci costat als nostres músics i cantants i que compri i escolti la música d’aquí i feta aquí. I, d’això, no en tenim prou.

Sense públic, a la música en català, aviat li haurem de cantar les absoltes. Com et penses, sinó, que han fet via gent com ara: la Maria del Mar Bonet, en Raimon, en Lluís Llach, Al Tall, en Jordi Barre …). Ho han fet gràcies a un públic fidel i no pas a la badoqueria i el menfotisme.


De manera que ja n’hi ha prou d’aquest color!
 

Proposta


En dirigeixo, doncs, a tu, a tots vosaltres, per demanar-te, per demanar-vos, més compromís pràctic i menys xerrameca nacional. Clar i català: per sol·licitar de tu, de vosaltres, més fets i no tanta retòrica.

Faig una crida, en primer lloc, als bloquistes que conec: En Marcús, en Xavier Mir, en Saül Gordillo, l’Oriol Soler, l’Enric Gil, en Josep Blesa, en Joaquim Vilarnau, a les amigues i amics de la Xarxa de Blocs Sobiranistes –de la qual en faig part-, als nous Endeblocs, i, també, i molt principalment, a tu, per tal que t’afegeixis, sisplau, a aquest personal i modest delit.

Que què cal fer? És molt senzill:

  1. Aixopluga al teu bloc, comentaris, ressenyes, notícies, crítiques, de la música en català. Incloent-hi, a més a més, enllaços, vídeos, i cançons.
  2. Tria un solista o un grup i fes-li costat, bo i divulgant qualsevol cosa que en faci referència. 
     
  3. Enllaça amb el seu web, o el de la discogràfica; i crea un apartat permanent on desar-hi totes les coses que n’escriguis.
  4. Compra, escolta, i recomana música d’arreu dels Països Catalans.
  5. Ajuda a escampar aquesta Crida. Unes ratlles que miren d’anar en la direcció no pas del plany, ni a la contra, si no en pro de la nostra música: ajudant a crear públic, engrossint-t’hi la demanda.
  6. Exigeix, per últim, als poders públics –els governs autonòmics, insulars, departamentals, els ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals…-, una política amb tots els ets i uts de suport incondicional a la música en català feta als Països Catalans (tot contemplant el circuit d’exhibició, la promoció, el recolzament econòmic, la difusió en els mitjans de comunicació públics i privats; enfortint la política de quotes…)
  7. Demana a les empreses culturals –Cultura O3, Abacus, Grup 62, Enciclopèdia Catalana, Grup Planeta, Gran Teatre del Liceu… – i als mitjans de comunicació –Avui, El Punt, Vilaweb, El Temps, Benzina, Televisió de Catalunya…, que, com fan determinades marques de fora, patrocinin sovintejadament cantants i grups tot vinculant-los a campanyes publicitàries de la pròpia marca..


    No te n’oblidis, això no obstant, de ser conseqüent: comença per tu mateix i pels teus.


    Personalment, m’hi posaré de seguit (aviat ho veuràs i ho escoltaràs).

    Que la música en català tiri endavant depèn, sobretot, de tu!

    No li giris l’esquena amb la teva desídia, ignorància, o manca de compromís.


    Pere Meroño

    Barcelona, Països Catalans

    8 de gener de 2007

(Fotografia de l’Albert Fibla)

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *