Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La situació
Aquestes ratlles neixen de l’empipament, la ràbia i la impotència de veure com per causa de la teva desídia (sí, sí, de tu que m’estàs llegint) la bona música en català és invisible, inaudible, i no té pas viabilitat ni esdevenidor. (…)
Crida: jo també compro música en Català!
Fa uns pocs anys vaig engegar una cerca: volia prendre el pols a la cançó catalana d’ara per tal de trobar més opcions a la música que sempre m’ha agradat.
Curt: en volia conèixer nous solistes i grups. Val a dir que la sorpresa fou ben grossa: n’hi vaig trobar una tirallonga, tant en qualitat com en diversitat. I això que són cars de veure, i més encara, d’escoltar-los, i poca gent en parla.
D’aleshores ençà que miro d’estar al dia mentre en sóc fidel a alguns i tracto de descobrir-ne d’altres. I n’estic content: als estils i grups i solistes de sempre i de fora n’hi he afegit més alternatives i en la meva, de llengua.
Deia, però, que estic emprenyat. Totes les ressenyes musicals que hi he inclòs en el meu bloc, totes, en reben visites ben magres i escadusseres. Fet que em sobta cosa de no dir.
El gruix de vosaltres sou jovent amb estudis i de sensibilitat nacional forta. Això vol dir que sou el futur, el relleu i el rovell de l’ou d’aquest públic que tant ens cal. I el fet és que no hi consumiu, o ho féu molt i molt poc, de música en la nostra llengua nacional –i també en el cas de llibres, de diaris, i de revistes en català-. I això més que greu constitueix una veritable tragèdia.
Quan visito blocs de Can Vilaweb –fins fa poc, atès que tenim en marxa la ben reeixida proposta dels Endeblocs fets amb la gent d’Enderrock-, trobo ínfimes referències a la música. I moltes menys a la catalana.
La pregunta és: si tu no compres i consumeixes (piratejar, no, per favor!) música en català, qui ho farà?!
El nostre mal té una simptomàtica ben clara: hi falleu les consumidores i consumidors. Sense vosaltres, a més, la maltempsada no, que no escamparà. I la música en català continuarà colgada en la clandestinitat.
Algú li encolomarà la responsabilitat als poders públics. En tenen, esclar. El problema més gros, hi torno, és que tu com a consumidor no hi ets. I la música catalana de qualitat, aquesta bona oferta que tenim a l’abast, no troba pas prou demanda per arrelar-hi.
Fa uns dies llegia en el magnífic bloc de l’Oriol Soler una afirmació no pas incerta. Venia a dir que la manca de continuïtat del fenomen de masses que fou la cançó entre els anys 80 i 90 era deguda a l’absència d’una indústria cultural forta de debò.
Tot i ser certa, l’afirmació, allò que manca, sobretot, és una demanda perseverant que faci costat als nostres músics i cantants i que compri i escolti la música d’aquí i feta aquí. I, d’això, no en tenim prou.
Sense públic, a la música en català, aviat li haurem de cantar les absoltes. Com et penses, sinó, que han fet via gent com ara:
la Maria
del Mar Bonet, en Raimon, en Lluís Llach, Al Tall, en Jordi Barre …). Ho han fet gràcies a un públic fidel i no pas a la badoqueria i el menfotisme.
De manera que ja n’hi ha prou d’aquest color!
Proposta
En dirigeixo, doncs, a tu, a tots vosaltres, per demanar-te, per demanar-vos, més compromís pràctic i menys xerrameca nacional. Clar i català: per sol·licitar de tu, de vosaltres, més fets i no tanta retòrica.
Faig una crida, en primer lloc, als bloquistes que conec: En Marcús, en Xavier Mir, en Saül Gordillo, l’Oriol Soler, l’Enric Gil, en Josep Blesa, en Joaquim Vilarnau, a les amigues i amics de
la Xarxa
de Blocs Sobiranistes –de la qual en faig part-, als nous Endeblocs, i, també, i molt principalment, a tu, per tal que t’afegeixis, sisplau, a aquest personal i modest delit.
Que què cal fer? És molt senzill:
- Aixopluga al teu bloc, comentaris, ressenyes, notícies, crítiques, de la música en català. Incloent-hi, a més a més, enllaços, vídeos, i cançons.
- Tria un solista o un grup i fes-li costat, bo i divulgant qualsevol cosa que en faci referència.
- Enllaça amb el seu web, o el de la discogràfica; i crea un apartat permanent on desar-hi totes les coses que n’escriguis.
- Compra, escolta, i recomana música d’arreu dels Països Catalans.
- Ajuda a escampar aquesta Crida. Unes ratlles que miren d’anar en la direcció no pas del plany, ni a la contra, si no en pro de la nostra música: ajudant a crear públic, engrossint-t’hi la demanda.
- Exigeix, per últim, als poders públics –els governs autonòmics, insulars, departamentals, els ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals…-, una política amb tots els ets i uts de suport incondicional a la música en català feta als Països Catalans (tot contemplant el circuit d’exhibició, la promoció, el recolzament econòmic, la difusió en els mitjans de comunicació públics i privats; enfortint la política de quotes…)
- Demana a les empreses culturals –Cultura O3, Abacus, Grup 62, Enciclopèdia Catalana, Grup Planeta, Gran Teatre del Liceu… – i als mitjans de comunicació –Avui, El Punt, Vilaweb, El Temps, Benzina, Televisió de Catalunya…, que, com fan determinades marques de fora, patrocinin sovintejadament cantants i grups tot vinculant-los a campanyes publicitàries de la pròpia marca..
No te n’oblidis, això no obstant, de ser conseqüent: comença per tu mateix i pels teus.
Personalment, m’hi posaré de seguit (aviat ho veuràs i ho escoltaràs).Que la música en català tiri endavant depèn, sobretot, de tu!
No li giris l’esquena amb la teva desídia, ignorància, o manca de compromís.
Pere MeroñoBarcelona, Països Catalans
8 de gener de 2007
(Fotografia de l’Albert Fibla)
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo només compro música en català.
Gràcies al meu esforç en buscar, he trobat La Carrau, Rauxa, La gossa sorda i molts d’altres.
Si no fas aquest esforç i et quedes amb el que t’ofereix la tele, només tens amaral, el canto del loco, els estopa i poca cosa més. Tot en castellà, òbviament.
Aquí el comentari: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/35816
Només es fa publicitat de discos en català, per Nadal i alguna cosa per Sant Jordi, jo demanaria fer-la tot l’any com ho fan els productes en castellà. Per cert jo només compro discos en català, salut.
La veritat és que descobreixo poca nova música en general, no només en català.
De grups catalans tinc com a coneguts i que m’agradin principalment Kitsch, Antònia Font i Casual. De grups internacionals en conec un bon número, però no pas tots ni molt menys. No és tan fàcil descobrir nova música ni estic tot el dia desitjant descobrir nova música, per què si l’"Himne trist" de Kitsch m’agradarà més que el 99% del que pugui descobrir. Això val també per a la música internacional. No em sento "culpable" de res, doncs. Ah i miro molt poca televisió i no escolto gaire ràdio. Comprenc en part el que dius però és com queixar-se de que la gent compri La Vanguardia i no l’Avui, el nostre és un poble mesell i millor que ho anem assumint perquè si no ens crearà moltes tensions irresoltes. Salut!
Salutacions Pere,
Davant la manca d’aparadors per a la música en català ja fa uns mesos des de Figueres vam engegar un projecte per Internet que estem arrodonint i on fem sonar música d’actualitat en català. És un programa setmanal de mitja hora que es diu FOT-LI i que podeu escoltar en streaming (no cal descàrrega) a http://www.irc-catalunya.cat . A més hi trobareu entrevistes audiovisuals d’uns tres minuts que compartim amb http://www.tramuntana.tv . És una iniciativa privada, sense cap mena de lligam. Espero que us agradi.
ei hola!
t’han llençat un vincle en un missatge als fòrums del racócatalà.cat i no m’he estat de llegir-me el teu article sencer.
M’agrada el que proposes quant a promoció, tot i que discrepo bastant de comprar gaires discos fins que no surtin de les urpes de la SGAE. No tinc cap inconvenient (és més, m’agrada) comprar discos lliures, però desgraciadament no són sempre abundants.
Et volia donar a conèixer una web que porto amb uns companys, http://www.musicalliure.net, des d’on es pot descarregar música en català. hi ha sobretot grups nous, però també algun de bastant conegut.
Porto també una altra web de música, però no ve al cas!
Records ;D
però a ella NO
Fenya feta no té destorb!
http://laiaiatecaspa.bloc.cat/category/3581/16324
Hola, Pere i tothom,
arran de la polseguera que ha aixecat l’article de la Laura Crespo he anat a petar al teu bloc. Suposo que al capdavall la Laura encara ens haurà fet un favor.
Tal com comento al bloc d’en Titot:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/35597
On dic entre altres coses:
Més que allò que digui un diari estranger com La Vanguàrria, que és normal que ignori i/o menyspreï la nostra música, a mi m’amoïna molt més allò que fan els mitjans de comunicació que teòricament són "nostres":
TVC passa de la música en català –
http://votant.bloc.cat/post/8645/129726
Heus aquí el problema, és a dir: que als darrers anys no només hi ha periodistes que sense tallar-se ni un pèl s’atreveixen a escriure el que escriu la Laura Crespo, sinó que als mitjans de comunicació la presència de la música en català és totalment marginal.
Pere, la teva iniciativa em sembla totalment encertada. Com que no tinc bloc, hi he posat el meu granet de sorra, felicitant el Nadal als amics i els coneguts, dient-los entre altres coses:
Doncs ja que hi som, per a qui no l’hagi sentit us recomano
l’Ara és Nadal dels Lexu’s:
http://www.lexus.cat/discografia/2006/ara-es-nadal-2006/ara-es-nadal-versio-2006
En la versió d’enguany, a més, hi ha les veus de la Marta Rou-
re, l’Ishtar Ruiz, la Marian van der Wal, la Jenny Serrano i
en Jordi Botei, que han cantat en català a Eurovisió. 😉
————————————————————–
Si m’ho permeteu, bon Nadal i bon Any Nou, encara que sigui amb retard. 😉
Pere, repeteixo que la teva iniciativa em sembla molt bona, però crec que no ens hauríem de quedar només en això, tampoc.
Ja fa temps que penso que entre els músics, les discogràfiques, el públic, etc. caldria fer alguna campanya perquè els mitjans de comunicació de casa nostra no puguin continuar ignorant o tractant marginalment la nostra música.
Per circumstàncies personals meves em resultaria impossible ser-ne un dels impulsors, però crec que si us ho proposeu, entre els que formeu la xarxa de blocs es podria aconseguir.
I ja que hi som, us vull passar informació sobre la marató de 69 hores de música en català que farà l’emissora Punt 6 Camp de Reus.
Al Camp de Tarragona la podeu sintonitzar al 99.8 de la FM i a través d’Internet a:
http://www.punt6camp.com
Vaja, una ràdio local fa la feina que hauria de fer una ràdio d’abast nacional (de Països Catalans), evidentment.
Doncs us enganxo la informació que em passava en Jordi Sugranyes (videoperiodista musical força conegut):
Marató de 69 hores de música en català
Marató radiofònica de 69 hores de música en català amb motiu del 18è aniversari del programa Cops i flames (14-1-1989/14-1-2007)
Des del dijous 11 de gener (22h) fins al diumenge 14 de gener (21h), el programa degà de la música en català.
Artistes participants en la marató que oferiran cançons en directe:
Pep Sala
Vilella
Xavier Macaya
Fito Luri
Josep Thió
Santi Arisa
Berta
La Porta dels Somnis
Lexu’s
Jordi Sugranyes participarà en aquesta marató el divendres dia 12, a partir de les 19:30h, hora en la qual intervindran:
Rosa Luxemburg
G-21KM
Meritxell Gené
Tirant lo canya
Cram
Sota zero
L’Home invisible
La Sonora
Splac
Altres contes
Marina Rossell
Pepet i marieta
Orchestra Fireluche
Desembre
Pau Alabajos
Avalot
Papa:noes
Set i mig
Ariel Santamaria
Pere Espinosa
Busk’n’Baix
Cesk Freixas
Entrevistes als següents artistes:
Gerard Quintana
Xavier Baró
Rodamons
Amb una mica de sort
Cris Juanico
Jordi Batiste
Mone
Gertrudis
Companyia Elèctrica Dharma
Miquel Abras
Novo
Nacho
Ia Clua
Reportatges:
La Trinca
Zitzània
Niidea
Pau Riba
Pel.lícula "Dioptria" sobre Pau Riba
Lluís Llach
El pop i el rock dels anys 80
Duble Buble
Pel.lícula Rock & Cat
Homenatge a Teresa Rebull
Croma
Atzucac
Monogràfics i especialitzats:
Tribut a Sopa de cabra
El rock dels anys 70
Guillem d’Efak
La Madam
Enganxa’t a la música
La música al País Valencià
La música al Camp de Tarragona
Els musicals
El català i les seves variants a través de la música
Rumba catalana
Mateu Fletxa "El Vell"
Altres:
Seleccions musicals
Els acústics de les maratons del Cops i flames
Rareses musicals
Ells ens presenten cançons (els artistes recomanen cançons d’altres
grups)
Hi ha també prevista l’assistència d’en Pompeu Korotkov i Fortuny!!!
—————————————————
Encara que s’escoltessin les 69 hores de la marató musical, suposo la Laura Crespo de La Vanguàrdia o altres encara tindrien la barra de dir que a casa nostra tot sona igual o que no hi ha qualitat musical!!!! =:-O
Doncs que s’ho facin mirar!!!! ;-Þ
Salut
Hermann
Hola Pere, abans que res, felicitats per aquesta entrada i per les recomanacions que hi fas. Jo també he patit un símptome semblant al teu i li he posat un nom: el síndrome del Discotecat. Així que he decidit afegir al meu bloc crítiques de discs, cròniques de concerts, etcètera.
Hola Pere, abans que res, felicitats per aquesta entrada i per les recomanacions que hi fas. Jo també he patit un símptome semblant al teu i li he posat un nom: el síndrome del Discotecat. Així que he decidit afegir al meu bloc crítiques de discs, cròniques de concerts, etcètera.
només dir-te que pots comptar amb mi entre d’altres coses que comparteixo de la teva explicació i de les teves demandes, aixi doncs pots comptar amb mi.
M’afegesc a la campanya! En faré difusió des del meu bloc…
Jo també m’afegeixo i dono suport , a la campanya , endavant i sort .En el meu dietari digital ( Reflexions De Mitjanit ) , en les properes actualitzacions , progressivament , incorporaré , aquests punts esmenats , per promocionar la música en català i alhora la cultura catalana .
Pere, estic totalment d’acord amb la teva campanya per la música en català.
Professionalment, com a periodista, m’hi he dedicat els últims anys a través d’una revista com El Temps, d’un web com http://www.cantautors.com -hi trobaràs actualment una entrevista meva amb Joan Isaac- o el número que actualment és al quiosc de la Revista Musical Catalana.
La meva especialitat, sobretot, és la cançó d’autor. Ho aniràs veient de tant en tant -de moment, encara no- al bloc "A la brasa i al caliu", que he iniciat aquests dies des de MésVilaweb.
Tu, a part d’altres mèrits -llibres sobre Pallach, Josep Serradell "Roman" (a qui l’any 1999 també vaig entrevistar per a El Temps), etc.-, veig que també creus molt en una qüestió, com a cultura, ens és molt important. A la teva disposició, doncs, per a qualsevol iniciativa.
Cordialment,
Joan Alcaraz (periodista)
M’he afegit a la campanya. La crítica al títol de la
campanya és pel “compro”, potser amb “escolto” haguessis tingut més èxit.
Crida: Música en Català !!*!! Inadaptats !!*!!
http://bacus.bloc.cat/post/5530/134499