Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Noia, no puc evitar-ho: tinc una flaca per l’Eliseu Climent. D’ell venia a dir el Mestre Joan Fuster que era molt capaç de fer-la ben grossa.
A veure qui ho havia de dir que al bell mig de la capital (?!) valenciana, territori comanxe, aixecaria un bastió de la catalanitat més intel·ligent, pragmàtica, i engrescadora.
És així, i no s’hi pot fer res: ja ha obert portes, en preneu nota, “Octubre Centre de Cultura Contemporània-OCCC”. Un enorme centre cultural al cor de la segona ciutat del meu país i allà on eren els populars magatzems “El Siglo Valenciano”
A l’edifici lluiran tota mena d’iniciatives: seus d’entitats, el setmanari EL TEMPS, activistes, exposicions … En fi, una inacabable, vistent, i ben profitosa corrua de propostes que ajudaran a valencianitzar/catalanitzar València.
Fins i tot el president de la Generalitat del sud, Francisco Camps, militant antivalencià, ha “felicitat” la proposta (sense comentaris).
Val a dir que n’espero força d’aquest nou centre irradiador de catalanitat i cultura.
Un cop més, moltes gràcies, Eliseu. Ets el més gran (i amb uns quants com tu, la nació catalana lliscaria amb tot de vent a les veles).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Indiscutiblement és l’Eliseu Climent un exemple dels emprenedors-empresaris, amb empenta i sense témer els risc de perdreu tot, malgrat els ajuts i les subvencions de particulars i institucionals. Un exemple a seguir per les formacions d’Esade, potser haurien de fer professor a l’Eliseu?, salut.