Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
"Aquamare" és el darrer treball artístic de la cantant algueresa (…)
Crida: jo també escolto música en Català!
I una veritable celebració. Un homenatge a la sensibilitat, a la bona feina en les lletres, a la musicació més adient ?10 músics i un grup, i una veu, la de la Franca Masu, que no té parió, si exceptuem la de la Maria del Mar Bonet.
-
Núvol blau. Perfecta dicció, treball cadenciós. Bella cançó d?amor. Variacions en el timbre. Perfecte acompanyament musical.
-
Sa mama ?e s?abba. Cantada en sard. Molt bonica. Magnífic domini vocal.
-
Cançó per a tu. Adaptació d?un text en italià.
-
Querido cielo. Versió aflamencada, traduïda de la llengua italiana. Amor, desamor, pèrdua, delit. Amb predominança del só de guitarra espanyola.
-
Tria la vida. La lletra és com un fado, la música no, potser un tango.
-
Presències. En català i sard. Gran intensitat. Música molt acurada. Desesper, frisança, èpica.
-
Cares. Dedicació a la vila de l?Alguer. El "seu país, el seu gran amor". Dolça, rebonica, cant a la terra. Amb una veu que t?omple, et bressola, i t?embolcalla. Ja m?agradaria ja que la meva, de ciutat, tingués un homenatge de tanta bellesa i senzillesa.
-
Quedar-me sola. Gairebé a cau d?orella, xiuxiuejada. Veu fonda, múltiple, de gruix. Encisadora. Un prodigi.
-
Mirant estrelles. Lletra, i lletres, líriques, d?allò més poètiques. Rodones. La cançó és talment un himne rítmic, amb un curiós, insistent, consonàntic i onomatopeic acompanyament vocal masculí. Hi ha un to aflamencat, arabitzant.
-
Aquamare. En italià, bellíssima. Amor amb majúscula, inabastable, en plenitud, sencer. Moments de felicitat fugissera, intensos. Una cançó per escoltar ben arrapapat, amb un got de whisky a la mà, una nit, l?esguard perdut, l?ànima introspectiva.
-
Alfonsina y el mar. Conegudíssima lletra en espanyol dedicada a la poeta argentina Alfonsina Stormi.
El disc, magnífic, ja ho veieu, és prologat amb textos d?en Lluís Llach, en Paolo Fresu, i en Carles Duarte.
Crec, honestament, que consolida una veu i una trajectòria de qualitat i interès ben notables. La Masu, la nova gran dama de la cançó catalana.
-
– Aquamare. Franca Masu. 12 cançons. Aramúsica. 2006. www.francamasu.com
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I em sembla molt fort que compareu la veu de la Masu amb la de la Bonet. No dic que no sigui bona la de l’algueresa, però queda molt lluny de la de la Mallorquina. A banda, que la Bonet té un treball de recerca i investigació al darrere de què careix absolutament la Masu.