OTEIZA. La desocupació de l’espai

Fins el 22 de gener de 2017. Fundació Catalunya La Pedrera. Amb la col·laboració de Jorge Oteiza Fundazio Museoa. L’art no transforma res, no canvia el món, no canvia la realitat. El que l’artista transforma de debò, mentre evoluciona, transforma i completa els seus llenguatges, és a si mateix. I és que l’home, transformat per l’art, qui pot des de la vida transformar la realitat

Jorge Oteiza

Matèria i forma. Primeres obres

L’impacte més gran de l’artista, va ser el seu viatge a l’Amèrica llatina, a la cultura precolombina. Aquest viatge, aquesta doble descoberta, l’uní estretament al també escultor Henry Moore; l’espiritualitat en constituí el vincle.

Força, volum, color… en són trets notables en la seva obra.

Arantzazu i l’expressió religiosa

Geometria i llum. Sòlids oberts

Laboratori experimental

Un element bàsic en la vivència oteizana, va ser la seva atracció per la filosofia, singularment amb la figura gegantina de Heidegger.

Força, geni, criteri, poder, fúria, ira…

“L’art és per a l’home, no pas per als museus”, afirma l’escultor d’Irun.

Construcció i obertura de poliedres

Desocupació de l’esfera

La Biennal de Sap Paulo de 1957

Oteiza  l’arquitectura

Un documental de 20 minuts, amb la seva sola veu, en diferents moments vitals de la seva trajectòria, en dibuixa conceptes claus, cabdals, en termes humans, filosòfiques, tot inventariant fracassos, renúncies, impossibles…

Aquí es desvetllen afirmacions rotundes, irades, en la pell d’un home profundament solitari, un enorme visionari, que va més enllà del rondinaire per embolcallar concepcions, punts de vista. Ho veiem i ho notem quan discurseja in crescendo… En aquells moments sospitem que l’artista vessarà tot perdent el control, amenaçador, malhumorat…

Oteiza, molt basc, gegantí, no perd pas els papers. Es mostra furient, furiós, irat, sota control, profundament sincer, humà, humanista.

“Oteiza, la desocupació de l’espai” és una mostra enorme, sincera, sencera, d’un gran artista com n’hi ha pocs. No us la vulgueu pas perdre.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels PaïsosCatalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *