Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

28 de setembre de 2016
0 comentaris

Ha mort el darrer Rei d’Israel (Shimon Peres)

Ha mort el darrer rei d’Israel, el símbol d’una esquerra sionista que des de la sorra del desert va crear un país que avui és l’avantguarda tecnològica del món. Shimon Peres, nascut el 1923 a Vishnyeva, simbolitza el somni i la tristesa del seu país: forma part d’aquella generació de jueus que va haver d’emigrar d’Europa de l’Est per culpa dels pogroms que els assetjaven, però també del sionisme que no es deixava espantar per un món cada vegada més brut i hostil. Shimon Peres entenia que els jueus havien de tenir un Estat per ser respectats com a persones lliures.

Peres, que en el seu anunci de comiat feia broma sobre la seva experiència munyint vaques, va destacar per la seva trajectòria diplomàtica. Des dels seus viatges l’any 1948 per aconseguir peces de tercera mà pels avions d’El Al fins la consolidació d’una empresa d’alta tecnologia militar com RAFAEL. El difunt President va ajudar a construir i consoldar Israel des del no res amb els seus drames i genialitats. Aquest obituari és un homenatge al petit Peres que fa la seva aliyah (la cinquena), el jove i diplomàtic, el polític que va apostar encertadament per la Doctrina Begin en contra de veus com les de Pinchas Sapir, Zalman Aran o Golda Meir, el líder que va nedar entre un problema enquistat i l’avi que va lluitar per la pau i la coexistència. Una lluita per la pau que es veuria reflectida públicament des de 1953 quan, en una fotografia del Primer Ministre David Ben-Gurion amb tot l’Estat Major de les Forces de Defensa d’Israel és l’únic, juntament amb el mateix Primer Ministre, que malgrat ser militar surt vestit de civil. Tot i els gairebé 50 anys dedicats a la política israeliana sent Ministre de Defensa (dues vegades), Ministre d’Immigració, Ministre del Desenvolupament Regional (també dues vegades) o Ministre de Transports i Comunicació, on realment va brillar va ser com a  Ministre de Relacions Exteriors d’Israel. Sota la seva direcció es van signar els acords d’Oslo, que portarien la pau i el reconeixement mutu a palestins i israelians. Això el va fer guanyar, juntament amb Arafat i Rabin, el Premi Nobel de la Pau el 1994 (…)

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!