Pere Meroño

Sóc reaci, un que és maniàtic, a llegir llibres d’èxit a la primera de canvi  (dels que m’agradaria compartir, esclar). I ara li ha tocat el torn a “lo primer” de la Rojals (…)

Per a mi, el moment clau del text, el que em va enganxar de forma definitiva i irremissible, va ser quan un nen que dibuixa al pati és interpel·lat per una nena curiosa, la Mart… Èlia.

En aquest moment just, i precís, l’autora em va segrestar. I no sols no vaig poder-m’hi resistir, sinó que vaig cedir a l’encís indiscutible de la xicona de la “collita 1975”.

El “Primavera…” em sona a Sebastià Juan Arbó, a Jesús Moncada, i al microcosmos ebrenc que tant m’estimo. I també, oco, a Faulkner, el petit gran gegant sudista.

Això de què parlo no és pas un llibre, ni un constructe, que és una llarga conversa, i també una confessió, i de les grosses. I

A més, el “vaixell” capitanejat per la Marta condueix per vides menudes, i territoris mínims, i per això ben universals.

La conversa és llarga i mai, tafaners com som, no en tenim prou.

I el millor: en sabem força coses, de la MR i la Palma d’Ebre, i ens consta que l’autora ens anirà nodrint, poc a poquet, de noves històries d’aquest univers ric, bellugadís, i de les seves històries meravelloses… (Fet i fet, ara que ningú no ens escolta, la Marta és molta Marta)

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!