Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
És només un nen. Té 7 anys. Juga contínuament. És un belluguet ros i rapadet. I pateix una malaltia mental greu i irresoluble (…)
El veig tot sovint a la meva biblioteca. Al barri. No para quiet. Només sap pronunciar dos mots: “Mama”, i “calla!”.
Quan li demanen quins vídeos vol veure, s’abraona a la lleixa que hi conté els preuats documents.
Voleu que estigui quietó? Fàcil: només cal posar-li vídeos sobre trens en moviment.
El veiem amb la cuidadora dos dies; la resta del temps, se n’ocupen els familiars. La situació és força angoixant. El vailet no atura. I cal estar-hi permanentment a sobre. Ben amatent. A la mínima que veu que el cuidador no hi és, el seu crit hi brolla ferm i urgent.
Se’n diu A., i la gent que el veiem ens l’estimem d’allò més.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!