Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

10 de setembre de 2014
0 comentaris

Yo, Curtis Garland

En una època ben dura sota el franquisme, amb una Espanya on hi predominava l’analfabetisme, sortiren pertot bons i grans escriptors en el camp de la literatura popular, abraçant gèneres com les històries de l’Oest, la policíaca, la ciència ficció, la intriga, el terror (…)

Francisco González Ledesma, Juan Gallardo Muñoz … més coneguts com, respectivament, Silver Kane, i Curtis Garland, varen escriure milers de novel.les de quiosc, que impactaren, vivament, en el cap i el cor d’un públic nombrós i d’allò més Fidel. Cal dir que, per obligació contractual, tots els editors exigiren als escriptors un anonimat total i l’ús de pseudònims per tal d’evitar la coneixença mútua entre els professionals, i fer creure al lector que es tractava d’escriptors nord-americans o anglosaxons (amb la pàtina o plus de qualitat que hi era associat a aquests orígens).

“Yo, Curtis Garland”, és l’autobiografia de l’escriptor català nascut accidentalment a Salamanca en 1927.

Prologat per Javier Pérez Andújar –en un text breu i elegíac, de gran bellesa, Gallardo ens descriu els seus més de seixanta anys de professió com a periodista –entrevistant, entre altres, al gran actor Tyrone Power, novel.lista –amb més de 2.000 títols, actor –sota les ordres del gran Alejandro Ulloa, agent comercial…

En una vida dura, intensa, molt viscuda, a cavall entre els llocs on actuava i hi residia, Salamanca, Zamora, Madrid, i Barcelona.

El text, no cal dir-ho, es deixa llegir de meravella amb la seva prosa clara, directa, lliscant, i és d’una amenitat sòlida i ferma.

Els autors, l’Editorial Bruguera deixaren fonda petjada emplenant un buit enorme, i deixant, a més, un gran llegat dissortadament desaparegut del qual les fires i llibreries de llibre vell, els àmbits de col.leccionistes, en deixen un testimoni fefaent de professionalitat i bona feina.

. “Yo, Curtis Garland”. Juan Gallardo Muñoz. Il.lustracions de José Antonio Troya. 114 planes. Editorial MORSA. Barcelona. 2009.


http://twitter.com/perermerono


CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!